Més que un mitjà de comunicació
El llenguatge és una facultat humana innata i universal (equipatge biològic de l’espècie), que té com a funció capital ser un mitjà de comunicació i expressió, molt diferent del que poseéixen els altres primats, tant quantitativa i qualitativament. Permet expressar verbalment un número il·limitat de sensacions, situacions, idees, etc, i ens fa possible anomenar coses que no estan presents. Està constituït per senyals i combinacions de senyals peculiarment organitzades, tota senyal està destinada a la transmissió d’informació i per tant l’existència d’aquestes només queda justificada dins el procés de comunicació, és a dir, quan serveixen d’enllaç entre un emissor i un receptor.
Aquesta facultat fa possible l’aprenentatge lingüístic ja que tenim un mecanisme, que s’hereta per necessitat i es posa en funcionament durant l’embaràs (LAD: Language Adquisition Device), que marca els límits dels tipus de llenguatge que es poden adquirir, ja que descobreix, observa i aplica l’estructura de la llengua.(ex: El sol es pon cada dia, Cada dia es pon el sol, El sol cada dia es pon, etc). Aquest mecanisme es va perfeccionant, (ex: “obrit” , és una analogia: es té assolida l’estructura general però falta aprendre les excepcions).
Elements per a una definició del llenguatge
1. El llenguatge i l’organització de l’entorn
Gràcies al llenguatge podem organitzar el nostre entorn, el món on vivim, i podem reduir-lo a categories, diversos graus d’abstracció. La il·limitada varietat de percepcions es veu reduïda a un número limitat de tipus d’objectes i fenòmens (amb un número limitat de paraules poden anomenar un número il·limitat de coses). Aquesta reducció és la que permet l’entesa entre els èssers humans.
2. El llenguatge i el pensament
“Sense pensament no hi ha llenguatge, sense llenguatge no hi ha pensament” VIGOTSKI
Sense la base d’una construcció cerebral adequada no és possible el llenguatge i per altre banda en total absència del llenguatge no aparèixen indicis d’intel·ligència en el èssers humans, de manera que ambdues haurien d’haver-se desarrollat paral·lelament. És un element bàsic en la construcció del pensament i permet el discurs abstracte a diferents nivells i la parla desplaçada.
3. El llenguatge i la memòria
És el suport bàsic de la memòria tant individual com col·lectiva.
4. El llenguatge i l’autoexpressió
És el medi de comunicació i expressió més extens que tenim els humans, ens permet l’expressió lliure e interior i és la causa del diàleg que mantenim amb nosaltres mateixos.
N’hi ha entre 3500 i 4000 llengües en un total de 200 estats aproximadament. Són autèntics monuments de la naturalesa, ja que funcionen a la perfecció per això l’infant les pot descobrir. Una llengua és un sistema de signes orals (NO conjunt perquè tenen una relació), reflectit sovint en un codi escrit-paraules, propi d’una comunitat o grup social (NO estat).
És un sistema organitzat a diversos nivells, als qual corresponen unitats diferents:
- Pragmàtic: discurs o text (sentit que li volen donar)
- Semàntic: oració o paraula (significat)
- Sintàctic: sintagma (ex: el sol es pon cada dia)
Una llengua és una llengua quan en aquests nivells té característiques pròpies i entre els diferents nivells hi ha organització.
Aprendre a parlar, més concretament en situacions formals, és una experiència social. Els primers que van fer referència a la competència comunicativa van ser Gumperz i Hymes al 1972. “Alló que un parlant necessita saber per comunicar-se de manera eficaç (per aconseguir un objectiu) en contextos culturalment significants.” En qualsevol discurs a més de CC necessitem la pragmàtica.
Components de la CC, coneixements i habilitats:
- Competència lingüística/gramatical
Fa referència al domini del codi lingüístic
S’ocupa del nivell fonològic, morfològic, sintàctic, lèxic i semàntic
- Competència sociolingüística
Fa referència a les regles socioculturals d’ús.
S’ocupa de: situació dels participants, propòsit de la interacció i de les normes i convencions de la interacció
Fa referència a la combinació de formes gramaticals i significats per aconseguir un text coherent (no es contradiu) i cohesionat (tot el text és vist com una unitat) en qualsevol gènere
S’ocupa de la cohesió de la forma i de la coherència en el significat
- Competència estratègica
- Fa referència a les estratègies de comunicació verbal i no verbal que es poden utilitzar per compensar deficiències provocades per limitacions i insuficiències i per afavorir l’efectivitat de la comunicació
