El Voki

Avui a l'aula creem el nostre primer avatar a través d'una web anomenada Voki. Després de crear el nostre propi avatar veurem perquè és útil en el camp de l'educació.

El Voki és una web per crear avatars i on s'els dona vida. Primer de tot cal registrar-se i després crear el teu avatar. Pots escollir com vols que sigui el teu avat, el cap pot ser des d'un animal fins a un polític famós, en alguns d'ells després et deixa escollir la roba, el color d'ulls, la forma de la boca, el color del cabell i de la pell. A més a més pots escollir el fons i el color dels players que és com el marc de la imatge. També pots afegir un text per a què l'avatar el pronuncii, aquest text el pots afegir a través del teclat, amb un micròfon, el telèfon o mòbil o bé pujar un arxiu del teu ordinador. L'últim pas que cal fer és publicar-lo.

A nivell educatiu és molt útil per a enviar missatges als nens, aprendre idiomes, fer ús de les noves tecnologies i per treballar la comunicació i l'expressió. Aquest és el meu avatar, l'he triat perquè està a punt d'arribar el nadal i he trabat que seria el més adequat i el què agradaria més als nens.

El Voki és una eina que acabo de descobrir i personalment crec que és molt útil, tan per alumnes d'infantil com alumnes de primària perquè els crida molt l'atenció. En lloc d'escoltar al professor escolten a un personatge que els sorprèn més i que potser relacionen amb una activitat més lúdica. Ja n'havia sentit a parlar anteriorment però mai ho havia vist. En la meva antiga escola és una eina que han adoptat i cada cop que començen un tema nou obren la pissarra digital i un personatge de la lluna els hi diu quin tema serà i els proporciona informació i activitats sobre aquest tema.

La metàfota tutorial

Treballarem diverses metàfores, avui concretament treballem la metàfora tutorial de "l'ordinador com a tutor" que podrem completar amb el treball d'Història i Antropologia de l'Educació sobre el documental Senyoreta 2.0 ja que, tracta sobre les noves tecnologies a l'aula.

"L'ordinador com a tutor"

Metàfora sobre què es comença a parlar cap als anys 50 com a "màquines d'ensenyar". Aquestes podien instruir l'alumne fins al punt de fer-se càrrec totalment de l'activitat del docent i això genera molta por, por a la desaparició total del mestre per no ser necessari. Van sortir alguns ordinadors en aquell moment però eren poc eficaços per aquest motiu es van posar a investigar i crear programes docents. Hi ha una iniciació del contingut que ve de la mà del docent. 

Hi ha una resposta per part de l'alumne, fa preguntes, dona respostes, solventa problemes i finalment el professor fa una avaluació. Aquesta interacció també es pot fer a través dels ordinadors amb programes dissenyats per aquesta finalitat. L'ordinador inicia, mostrant uns continguts a l'alumne, a continuació l'alumne respon a una serie de preguntes i finalment hi ha també una avaluació predissenyada per l'ordinador i que ja té uns valors per defecte.

En un començament crea un gran desacord, el fet de pensar que les màquines poden substituir les persones. El Jclick és un programa gratuït per a crear activitats amb la metàfora de "l'ordinador com a tutor". Dins aquest programa hi ha activitats fetes de diferents tipus. És molt fàcil de fer servir i és molt pràctic. Trobem jocs com: trencaclosques amb texts o imatges i gifts, sopes de lletres, associacions d'imatges, text i sons, presentació de continguts, dictats, etcètera. En cada joc a la part d'abaix hi figura el nombre d'encerts, intents i el temps. A més a més a la part d'abaix de cada exercici hi van apareixent missatges d'ànim o explicació del que s'ha de fer en cada exercici. Totes les activitats queden enrregistrades i el professor pot valorar-les. Algunes tenen correcció, si donem la resposta o deixem mirar la correcció l'alumne no raona.

Que opines sobre les noves tecnologies a l'aula? La imatge del mestre no es pot substituir, són eines que ens donen suport. Mai el substituiran perquè és l'únic que pot donar un feedback. Si l'alumne té un dubte l'ordinador no li podrà donar cap resposta, això nomès ho pot fer el mestre o professor. 

“

tot lo desconegut fa una mica de por” Per a la majoria de professors les TIC són una eina totalment nova a l’aula. Alguns d’aquests obten per adaptar-se altres que s’hi veuen obligats però no hi estan d’acord. Adaptar-se és sobreviure, com bé deia Darwin. Aquests que s’hi adapten ho fan perquè creuen que els ordinadors, les PDIs, els IPads, etcètera són eines de treball, no només eines sinó “eines intel·lectuals”. Hi ha però aquells als què no els agraden, molts d’ells s’han de conformar ja que, potser l’escola en la que treballen les han introduït. Mercè Ascales “A mi això de navegar…”. Arnau Plans, un alumne explica que “Els profes no hi entenen, són d’una altre època” “Has mirat que el panell de l’ordinador estigui encès?Has encès el projector?Els altaveus?Has connectat bé el cable?” i un mestre, Juli Sancho diu “quan et diuen Tindrem pisarra digital a la classe?” “Ho has de provar i has de veure que això no mossega i …” i Immaculada “Amb els ordinadors i les noves tecnologies minves bastant…” Els nens estan disposat a ajudar als mestres ja que, veuen que ells tenen més facilitat perquè han nescut ja rodejats d’aquestes tecnologies. Arnau Companys “Clar nosaltres hem nescut amb totes aquestes coses en canvi els professors van començar i potser encara no havien tret ni l’ordinador i...els hi costa més”

Hi ha dos tipus de papers de l’educador en aquest cas, aquells que estan completament a favor amb les noves tecnologies, aquells que no hi estan d’acord i no volen adaptar-se i aquells que no hi estan d’acord però s’han d’adaptar si o si. La majoria, per no dir tots, dels mestres i professors que aparèixen en aquest documental estan completament a favor de les noves tecnologies a l’aula encara que hi ha alguns que encara no les saben fer servir o no els hi saben treure profit com podem veure amb Victoria Nicuesa quan diu “Jo personalment encara no se traduir del tot el profit que es pot treure”. En moltes de les escoles però els mestres i professors reben una formació, com per exemple a l’escola Jacint Verdaguer de Sant Sadroní d’Anoia. En aquestes formacions els mestres i professors ensenyen a tot el claustre allò que han fet i allò que tenen planejat fer, Lídia Delgado “I jo he après a muntar vídeos per poder ensenyar a montar vídeos als meus alumnes…”

Els alumnes saben que als mestres els poden sortit dubtes amb això de les TIC, Àlex Guirao “Fan cursets però…” “Aquest cursets s’hi haurien d’aplicar també una mica” però sempre estan disposats a ajudar-los com podem veure amb la professora Gemma Coll “Sorgeix una dificultat tècnica i espontàniament un s’aixeca..t’ajuda…”

Digues de què parlaràs, parla'n i digues de què has parlat

Aquesta entrada pertany a l'assignatura de COED. Com estem treballant el tema del bon comunicador fixar-se en el discurs és un element indispensable i essencial. Avui particularment treballem l'estructura del discurs.

ESTRUCTURA DEL DISCURS

• Introducció: en què es presenten el tema els objectius (5-10%)

Exemples de començaments: 

"no sóc un bon orador...no sabia per on començar..." - inseguretat

"prometre brevetat...seré breu...com diu..." - comença ja!

"no se si us interessarà...modestament...." - pseudomodest

"Allò que comença bé ja està mig acabat" proverbi anglès

Les primeres frases són fonamentals per 2 raons:

-En el públic: capta l'atenció i crea l'expectació necessària per mantenir-la

-En l'orador: aporta recursos en un moment que sol generar inseguretat: el principi de qualsevol intervenció

Fórmules introductòries:

-Definició: breu comentari sobre el títol del tema

-Presentació d'objectius: Explicar-los motiva i centra l'atenció dels oients

-Presentació del guió: Molt apropiat per a discursos expositius i per a sessions pràctiques

-Preguntes: Una manera d'anticipar-se

-Lectura mental: Esmentar algunes preconcepcions que hipotèticament té l'auditori

-Documentació: Mostrar alguna notícia o dades recents. Cal escollir-ne de senzilles, fàcils

-Afirmació provocadora: Donar una opinió atrevida, una dada espectacular...

-Anècdota: historieta ben escollida o una anècdota personal, amb certa intriga i que condueixi al tema; breu i relacionada amb el tema

• Desenvolupament: en què es transmeten les informacions en un cert ordre lògic (80%)

Selecció i ordre de les idees segons l'objectiu del discurs:

-Per a informar: Estructura descriptiva i cronològica

-Per convèncer: Estructura inductiva o SAP: informació de casos concrets per arribar a la idea general que explica tota la informació anterior i que funciona com a conclusió. D'específic a general

• Conclusió: en què es fa una síntesi final i es tanca el discurs (10%)

Funcions bàsiques:

-Tancar el discurs

-Sintetitzar les idees principals i oferir una visió global del missatge

-Deixar una bona impressió final en les persones que ens han escoltat

-Té un efecte determinat en la fixació de continguts

Fórmules de tancament:

-Repetir la introducció

-Resumir els punts principals

-Invitació a l'acció

-Anunci d'un esdeveniment futur

-Promesa

-Apel·lar als sentiments

• La llengua del discurs expositiu

-Neutra, precisa i accessible

-No influïda per la prosa escrita o tècnica

-Cal oferir definicions dels termes més especialitzats o abstractes

-Són necessaris: connectors lògics que cohesionin el discurs i marcadors textuals

Identitat i territori

Identitat i Territori és un treball modular, concretament del mòdul 4, Processos i contextos educatius II que inclou l'assignatura COED i GTIC. Aquest treball es realitza en parelles i consta en que les dues persones trobin quelcom que les uneix i profunditzin en aquest tema.

L'Ana Escoda i jo presentem l'Escola Betània-Patmos, la nostra escola, en el treball d'Identitat i Territori a través d'un conte.

Hi havia una vegada, dues noies de mitja estatura i cabell curt que des de que tenien dos anys havien anat a la mateixa escola. Durant 16 anys compartir els mateixos companys, professors, experiències i lliçons. Als 18 anys va arribar el gran moment, havien d’escollir quina carrera volien fer i curiosament van escollir la mateixa, magisteri.

12 de setembre de 2013, van quedar a la porta de la universitat per començar de la mà un nou camí. Totes dues estaven molt nervioses i emocionades alhora. En entrar a la sala d’actes els hi van donar el seu horari del primer semestre, a una el de primària i a l’altre el d’infantil.

Quan va començar la xerrada, estaven neguitoses per veure el seu horari i es van adonar que tenien el mateix. Estaven molt emocionades però desorientades perquè no entenien com era possible que tinguessin el mateix horari.

Una setmana més tard les classes es van iniciar i amb elles un munt de treballs a fer. Elles no se separaven en cap dels treballs i els feien tots juntes.

Un d’aquests treballs era trobar quelcom que les representes, alguna cosa que tinguéssin en comú.

Després de pensar una estona van creure que allò que més les unia era l’escola a la que havien anat des de petites, l’Escola Betània Patmos. Aquesta escola cursava quatre etapes: Infantil, Primària i E.S.O concertat, Batxillerat privat. P2 tenia tres línies, a partir de P3 fins quart d’E.S.O Quatre línies i a Batxillerat tres línies. Aquesta però era la unió de les escoles Betània (nenes) i Patmos (nens), fundades el 1941 i 1959, respectivamente amb el nom de Betània-Patmos (coeducació) al 1975.

Per enfocar aquest treball van decidir basar-se en tres aspectes, per una part coneixent el projecte educatiu que les havia format a elles, després els seus propis records i per últim parlant amb Mestres, fent una visita  a l’escola i observant la metodologia a les aules.

En primer lloc el projecte educatiu es basava en una educació orientada a la formació integral dels seus alumnes de cara a la vida mitjançant l’exigència en el treball, l’educació de la llibertat i l’actuació responsable, potencia la utilització de les TIC com a eina d’aprenentatge, la pràctica de l’esport com a element de formació integral, l'aprenentatge d'almenys dues llengües, la cultura religiosa i l'identitat catalana. Potencia la col·laboració amb les famílies per tal de garantir un model educatiu comú, en especial a través d’una intensa, proactiva i compromesa acció tutorial.

Van creure que la millor manera de recordar totes les seves vivències era ordenant un recull de fotografíes. Després de fer el recull fotografic, els hi van vindre molt records que no tenien, i el més important, es van adonar de lo felices que havien sigut durant la seva escolarització, i sobretot en els períodes d’infantil i primària com be mostra el recull. Tot i això l’ESO i batxillerat, vista amb prespectiva, també va ser una etapa impresionant tot i que la responsabilitat cada cop era més gran i s’anava quedant enrere l’estat idoni de la infantessa. Una altra cosa que els hi va sobtar, es que tot i que mai van anar a la mateixa classe totes dues tenen els mateixos records. Tan la manera de fer, és a dir les activitats proposades fossin celebracions de tradicions catalanes o dinamiques per aprendre a l’aula com la sensació que ha creat en ambdues. Una sensació de satisfacciño, felicitat i fins i tot nostalgia a ‘hora de recordar.

Durant dues tardes van anar a visitar l’escola, van xerrar amb els seus Mestres i van poder entrar a clases d’infantil i observar si encara ensenyaven de la mateixa manera. Una de les Mestres va enfatitzar en que la seva menra d’ensenyar era molt experimental, tots esl temes tractats s’havien de treballar partint de l’experimentació. Els hi va explicar com treballaven el volum, els mes petits en capses imenses i els de P5 les montaven. També els hi va dir que l’escola funcionava amb projectes, de fet en aquells moments estaven trebellant el projecte de Egipte. Hi havia una inmensa pirámide en el mig de l’aula i els nens l’observaven etusiasmats.

Després de la vista, les dues noies es van sentar a les escales de l’escola i van començar a reflexionar sobre allo que tan les unia: L’escola Betània-Patmos. Es van adonar que són de la manera són principalment per la formació que han rebut a l’escola. I que probablement, l’admiració que sentien per les seves Mestres es una de les raons per les quals han triat aquest cami. La visita que va relaitzar, va crear en les dues la mateixa sensació: unes ganes infinites de ser capaçes d’esnenyar de la mateixa manera que les seves Mestres i causar el mateix impacte en els seus futurs alumnes.

PRESENTACIONS IDENTITAT I TERRITORI

Les presentacions començen el dia 21 de novembre. Les primeres en presentar són l'Ester Sóliva i la Joana Roig, allò que les uneix és el riure. Les segones som jo i l'Ana, les terceres, la Clara Hott i la Marta Mèlich, amb l'Humor. I per últim l'Alba Pérez i la Laura Salat que ens envien de viatge a Suïssa.

Scoop.it!

Una de les feines del mestre és estar sempre al dia de les novetats, això inclou també estar al dia de les novetats tecnològiques. Avui en descorbim una nova a GITIC, un programa anomenat Scoopit!

Per començar, una petita curiositat, en llengua angles "scoop" vol dir primicia. Scoopit! és una eina que et permet fer un registre d'informació, que trobem per la red  ens sembli útil o interessant, i compartir-lo, de forma visualment atractiva, amb altres persones a Internet. A més té un cercador que envia notícies o pàgines que van relacionades amb els temes que t'interessen.

Aquest programa es basa en "content curation" que en anglès significa curació de contingut, aplicat al món de l'Internet i els medis socials, consisteix en un procès de filtrat i agrupació d'informació sobre un tema. En la següent imatge es pot veure clarament aquest procès de "content curation":

Cada publicació que l'usuari fa es publica com un "post". Cada usuari por seguir i ser seguit per altres usuaris. Si s'estableix un lligam amb Facebook o Twitter, Scoopit! anirà avisant cada cop que una de les persones agregades en aquests altres serveis, s'uneixin a Scoopit!. Aquesta eina té una versió gratuïta per tots els usuaris.

A continuació una sèrie d'imatges del programa:

Aquí us deixo un tutorial:

Scoop.it! és una eina de la què mai havia sentit parlar abans. La veritat és que trobo que pot fer molt de servei, ja que només s'actualitza aquella informació que tu has escollit per rebre, no t'omplen de contingut que no t'interessa. El fet de que estigui en llengua anglesa també és un punt possitiu perquè no hem d'oblidar que és la llengua que es parla arreu del món i probablement quan sortim al món laboral moltes escoles tinguin l'anglès com a llengua oficial i per això els mestres haurem de saber parlar-lo amb total facilitat.

Maria Mercè Marçal i Serra

Continuem iniciant les classes de COED amb la recitació d'una poesia, avui amb el poema de Maria Mercè Marçal i Serra, poeta, catedràtica, narradora i traductora (1952-1998)

A l'atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona,

de classe baixa i nació oprimida.

I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel.

Arturo Pérez Reverte

Com treballar la informació

Fase 1: Informació - recollir, cercar, seguir, ordenar, anotar, etc. - Al llarg del temps utilitzem diferents eines en un mateix giny digital
Fase 2: Cal convertir-la en aprenentatge - analitzar, expressar, comunicar, valorar, etc.

A partir d'aquesta informació arribarem al coneixement

Artefacte de seguiment, exemple Victor Lamela