Funcionament del Prezi

Els mestres poden utilitzar diversos recursos a l'aula com a soport. Sovint utilitzen presentacions Power Point però en els últims anys a sorgit un nou programa per a fer presentacions, aquest programa és el Prezi. Fa dos anys que porto treballant amb aquest programa, i crec que en alguns aspectes és millor que el Power Point però en altres és menys eficaç.

Prezi és una aplicació multimèdia per a la creació de presentacions similar al Microsoft Office PowerPoint o Impress d'Open Office però de manera dinàmica i original. Permet organitzar la informació en forma d'un esquema i exposar amb llibertat sense la seqüència de diapositives. Prezi permet treballar on-line amb totes les seves eines de forma gratuïta, però hi ha diverses modalitats de pagament que permeten ocultar els treballs on-line i protegir-los, i ofereixen més capacitat d'emmagatzematge que la versió gratuïta.

Primer pots escollir una plantilla ja determinada o bé pots començar un diseny des de 0. 

És molt semblant a un PowerPoint però la transició d'una diapositiva a una altre és molt diferent. És una imatge general per on et vas apropant o movent. 

Les diapositives es seleccionen mitjançant marcs. A la part esquerra trobem la configuració de la línia de temps: hi ha un llapis que et permet configurar-lo i editar-lo. Per fer-ho és necessari anar movent el llapis cap als diferents marcs que volem que apareixin. Automàticament sortiran uns números segons l'ordre en aque aniran sortint els diferents marcs. També permet inserir imatges i vídeos, de l'escriptori o buscar automàticament a Google. Hem de tenir en compte que el requadra no varia per tant, pot ser que la imatge es talli. Les imatges també es poden retallar.

He tingut molts problemes en el moment de penjar el meu Prezi, ja que el tenia guardat a l'escriptori del meu ordinador i no he trobat la manera de penjar-lo des de allà. Com a últim recurs, he decidit penjar una el primer Prezi que he realitzat mai, és tracta de la meva presentació del treball de recerca. Espero que no hi hagi cap inconvenient, si no és així estic disposada a mostrar el meu altre Prezi d'una recepta des del meu ordinador.

La Recitació

Concert Centenari Salvador Espriu a Arenys de mar

Part de Sílvia Bel, La rierada (50'')

Concert dedicat a Salvador Espriu, 100 anys després del seu neixement. 

De vegades el llenguatge formal no serveix per transmetre determinats sentiments o estats d’ànim. Aleshores emprem les paraules amb major llibertat per jugar amb elles, amb els seus sons i significats, fent asociacions subjetives. Neix així la poesia, que vindría a ser un tipus diferent de joc de paraules.

El llenguatge poètic entra per canals com la oida de l'interlocutor, per la musicalitat de la veu de l'oradorwww4se. Per a que aquesta musicalitat existèixi ha d'haver melodia en els versos. 

Un text poètic ha de tenir unes característiques: ha d'agradar al lector, ha de respondre-li preguntes, ha d'expressar allò que se sent, etcètera

Pràctica de recitació:

Una gallina xica, tica, mica, camacurta i ballarica, va tenir sis fills xics, tics, mics, camacurts i ballarics. Si la gallina no hagués estat xica, tica, mica, camacurta i ballarica, els seus fills no haurien estat xics, tics, mics, camacurts i ballarics. 


Entrevista a Guillermo Orozco, Fòrum mundial de la televisió infantil

Detalls que requeréixen un entrenament de la vista, saber veure a través de la ment. Aquests principis no són tan obvis per la majoria d'audiéncies, no tenen una visió adequada d'allò que hi ha darrere cada pantalla

Depén del context i moment històric, actualment l'educació als medis no pot ser l'activitat d'un sol factor sinó que hi ha diversos aspectes que han d'intervenir, principalment la família i l'escola. Cal entendre que la relació dels nens amb les pantalles està intervinguda per l'escola i la família, de manera implícita o explícita. La societat ha d'obligar als medis a adonar-se que tenen una responsabilitat educativa tot i que ells no ho vulguin així. 

Cal oferir instruments als alumnes per a que aquests estiguin en contacte amb la tecnologia però cal també fer-los veure la part pedagógica de les tecnologies. Tot el que ve en imatge és complementari a allò que diu el professor, no té un valor expressiu en si mateix. Els nens no tenen la consciència de la lògica digital, sembla que tot sigui funció instrumental. No s'acompanya a les tecnologies amb una reflexió/prespectiva pedagógica per aprofitar aquests instruments al màxim.

Cal fer una alfabetització múltiple a l'escola: audiovisual, digital, etc. D'aquesta manera tots podrem treure profit al potencial de les tecnolgogies. No només educadors, sinó també periodistes o d'altres. Amb l'ajuda d'adults o persones que ja hagin tingut contacte amb aquests instruments.

Descripció de l'Ana Escoda

Qui és l’Ana Escoda?

Fa 18 anys que vaig a la mateixa escola que l'Ana Escoda, al Betània Patmos, fa 18 anys que tenim els mateixos companys i fa 18 anys que compartim moltes experiències. Fa al voltant de dos anys, a quart de l’ESO, el meu grup d’amigues i el seu es van ajuntar i a partir d’aquell moment vaig començar a tenir més contacte amb ella perquè fins llavors n’havia tingut ben poc.

A l’escola, tant al parvulari com a secundària, cada classe era un món. A secundària hi havia quatre classes: A, B, C i D, ella anava al B i jo al C. L’A i el B estaven aliats a l’igual que el C i el D, i entre una aliança i l’altra no hi havia mai contacte, eren rivals, deu ser per això que fins a l’ESO no vaig sapiguer qui era l’Ana. És tota una casualitat que ara estudiem la mateixa carrera i just anem a la mateixa classe. Fa una setmana, però, que m'he adonat que realment no la conec. La vaig escollir a ella per a fer la descripció tant escrita, oral com digital perquè creia que era la persona de la classe que coneixia més, però no ha resultat així i m'està costant molt descriure-la.

A primera vista crida molt l'atenció el seu cabell curt i la manera com se’l recull, un petit monyo com el d'un samurai, i la seva obsessió pels Sebagos, fixeu-vos en els seus peus i les sabates que porta. Crec que no conec cap persona que s’ompli més l’entrepà de Nutella , ella l’ompla fins al punt en que la xocolata regalimeja pels costats encara que ella segueix dient que hi ha poca. Segur que un del primers comentaris que vau sentir de l’Ana va ser graciós i us va treure un somriure, recordo que quan vaig començar a anar amb ella no em parava de fer riure i no ho ha parat de fer encara.

Li encanta estar amb les seves amigues i passar-ho bé, sempre és la primera en posar-se a ballar o pujar a l’escenari del karaoke. Quan comença a parlar ja no calla, s'hi pot estar hores, tant davant els adults com els joves, no té cap vergonya. I amb els nens és una autentica “premestre”, li encanten i els nens s’enamoren ràpidamente d’ella. Tot i això a l’hora de treballar és molt responsable i organitzada, sap quin és el moment per a cada cosa. Es preocupa pels altres i està sempre disposada a ajudar. És una persona molt alegre i riallera, després de tots aquests anys encara no l’he vist trista cap dia, i segur que n’ha tingut de dies dolents, com tothom.

És una molt bona amiga i espero no perdre-la mai.

Les imatges fotogràfiques

Les imatges fotogràfiques com a documentació narrativa. Documentar no és el mateix que fotografiar, ja que documentar significa deixar constància estètica i narrada de manera visual, audiovisual o escrita d’un procés educatiu que estem observant i sobre el qual estem reflexionant. És una interpretació narrada d’allò que transita com a esdeveniment. La documentació fa existir les coses perquè les fa visibles, i per tant possibles.

Com diu Gabriel Villota “mai no reprodueix “fidelment” la realitat que s’estén davant seu, sinó que inevitablement l’altera i la transforma”. La imatge documental ha de tenir una forma tècnicament acurada i estètica i ha de comunicar missatges preciosos per esdevenir relat. Ha d’unir semànticament forma i contingut.

IMATGE PORTADA I IMATGES SEQÜÈNCIA

La primera té la capacitat de recollir en una sola imatge tot el que volem dir en aquell moment, la segona són una sèrie de fotos, normalment consecutives, d’un procés, que en recull el desenvolupament temporal.

PLANS FOTOGRÀFICS SEGONS L’OBERTURA DE L’ENQUADRAMENT

- Pla general: funció informativa, situa a l’espectador en un context.

- Pla americà o ¾: talla pels genolls, dóna informació sobre l’escenari i les accions del subjecte.

- Pla mig: de cintura cap amunt, recull llenguatge gestual

- Primer pla: capta cap i espatlles

- Pla de detall: capta una part

PLANS FOTOGRÀFICS SEGONS L’ANGLES DE CÀMERA

- Normal: la càmera se situa exactament a l’alçada dels ulls.

- Picat: s’orienta la càmera de dalt a baix.

- Zenital: càmera perpendicular al terra.

- Contrapicat: des de baix.

- Nadir: oposat a zenital, ex: nen mirant al cel, captem imatge del cel

- Aberrant: inclinem la càmera cap a un costat

- Pla subjectiu: coincideix amb la mirada del personatge

ENFOCAMENT I PROFUNDITAT DE CAMP

La profunditat de camp és l’espai al davant i al darrere del pla enfocat, comprès entre el primer i l’últim punt que aparèixen nítids.

L’INSTANT PRECÍS

Moment precís de prémer el disparador

COMPILACIÓ D’IMATGES

Captar imatges esperades o consegudes no evita que captem altres imatges. Aquesta estratègia de documentació es basa en el conjunt de totes aquestes decisions planificades previament, que permeten elaborar el projecte de documentació amb precisió i rigor. Posteriorment realitzem una selecció i una anàlisi.

- Imatge d’infància, professional, escola, família. Ex: menjador escola - homogeneitat, a vegades no es capta el que es vol captar

- Anàlisi formal tècnica: elecció del pla adequat i qualitat tècnica de la imatge

- Análisi del context o escenari estètic

- La combinació de plans disponibles

Fotografies d'Arnold Newman

Arnold Newman va ser un fotògraf americà molt conegut pels seus retrats, sempre en blanc i negre, a artistes. Tot i que realitzava tota mena i fotografies, van ser els retrats els que li van donar més rellevància. Una característica dels seus retrats és l'ocupació d'elements o objectes que es relacionen amb els interessos o la professió del personatge fotografiat. Reconeixia la influència dels fotògrafs del programa de l'oficina d'Administració de Seguretat Agrària i en particular de Walker Evans. En els seus retrats presenta una acurada composició, acostuma a emprar perspectives formals i els dota amb certa profunditat psicològica.

Alguns retrats:

Conferència sobre Web 2.0 d'Anna Pérez al 2008

L'internet actual és diferent a fa 10 anys, és un internet multimedia i audiovisual, l'interactivitat que hi ha és molt més gran i cal tenir-ho molt present. Augmenta la participació i permeten fer xarxa,  abans només un nombre de persones pujava documents a la xarxa, en canvi en la Web 2.0 tothom pot pujar arxius, ara  un conjunt que interactuen amb aquest, és a dir, ara parlem  d'intel·ligència compartida.

Gran canvi, el pas de Web 1.0 a 2.0:

Web 1.0: unidireccional, no hi havia interacció amb els usuaris

Web 2.0: eines que ens permeten crear contingut i comparir-lo, com per exemple:

- Google: google maps, gmail, etc. Cercador de propòsit general. Ofereix una versió antiga de les pàgines trobades per si aquestes ja no són disponibles.

- Youtube: Comparteix els vídeos amb els amics, amb els familiars i amb el món sencer.

- Messenger: programa per a la missatgeria instantània

- Fotolog/metroflog: és una variant de weblog, que consisteix bàsicament en una galeria d'imatges fotogràfiques publicades regularment per un o més autors. El llenguatge que s'utilitza és igual que el del messenger, amb abreviatures i llenguatge del carrer prohibit a l'escola

- Facebook: és una eina social que comunica la gent amb els seus amics i coneguts, companys de feina o d'estudi, i amb altres persones del seu entorn.

- (Vídeo) Blogs: abans eren escrits ara permeten recollir continguts de manera multimedia i ordenada a més a més és públic i la gent ho pot lleguir i comentar.

Actualment l'internet ja no és només una eina de text sinó que ara és audiovisual i multimèdia. Tant els mestres com els alumnes poden utilitzar aquest recurs. Aquest fet ens permet fer xarxa, dir allò que sembla una cosa personal es pot convertir en una eina social que permet aportar nou coneixement, comentar i criticar constructivament. Hi ha molts usuaris que intervenen d'aquesta manera el coneixement es multiplica i apareix una blogoesfera.

Hem de tenir molt en compte que en els nens d'avui en dia la tecnologia està molt present i les escoles s'han d'adaptar. Els mestres hauríem d'estar sempre preparats perquè el nostre coneixement es vagi actualitzant a mesura que ho fa la tecnologia i ser capaços d'incloure aquestes eines en l'educació, sempre amb l'objectiu de què els alumnes aprenguin. 

Aconseguir una feina

L'educadora Nieves Segovia, presidenta de la Institución Educativa SEK, assegura que 3 de cada 4 alumnes d'infantil tindran professions que encara no han estat inventades i canviaran de feina entre 7 i 10 vegades al llarg de la seva vida. És per aquest motiu que calen persones que assumeixin el fracàs i què puguin adaptar-se a qualsevol situació, ja que ja no competeix només amb el millor de la classe sinó amb els del tot el planeta.

En el nostre país els joves tenen una molt bona actitud davant l'aprenentatge, tot i això sovint els hi donem la culpa de l'alta tassa de fracàs i abandonament escolar. El problema és que a Espanya no sabem retenir el talent, no som capaços d'oferir als joves les oportunitats adequades. El sistema actual busca l'èxit a través del rigor acadèmic, però hi ha altres talents com habilitats personals i socials. A Estats Units els graduats estan demandant a les seves universitats perquè no troben feina i se senten defraudats. Els valors de l'èxit són: la intel·ligència social, el pensament innovador i adaptable, la competència intercultural, el pensament computacional, el coneixement de nous medis i la transdisciplinaeitat.

Espanya només produeix un 3% d'alumnes brillants davant el 8% de la resta de països de l'OCDE i la millora d'aquesta xifra depèn d'una transformació profunda en el sistema educatiu.

La professora i directora académica del Centre Treball i Família de l'IESE, Mireia Las Heras diu "Prepara un vídeo-currículum de 2 minutos, con música, imágenes, una breve presentación en español e inglés y un link a tus perfiles profesionales en las redes sociales o tu blog"

CV Núria Fusté