LA COMPOSICIÓ DEL TEXT: PLANIFICACIÓ, COMPOSICIÓ I REVISIÓ

L’escriptura és un procés mental i no lineal, ja que no es passa per diferents etapes de manera lineal i ordenada fins arribar a la redacció final d’un escrit. El model teòric de Lina Flower i John R. Hayes del 1981 indica un procés lligat, interrelacionat i connectat, per això és complex.

El procés té tres parts:

1. Planificació, reflexió i establiment dels objectius i dur a terme una estratègia per recollir, seleccionar i ordenar la informació que volem transmetre.

- Anàlisi de la situació comunicativa: a qui? què? per què? com?

- Recollida de la informació: pluja d’idees, documentació, resposta a les 6W i prendre apunts.

- Selecció i ordenació de la informació: selecció d’idees, ordenació d’idees, tècniques d’agrupació i  tècniques d’ordenació

2. Redacció: transformar els plans i les idees en llenguatge escrit amb esborranys, ja que hi ha una constant interacció entre llenguatge i pensament. Un text coherent, estructurat d’una manera determinada i amb uns trets estilístics concrets.

Estructura del text:

- El paràgraf:

- com unitat temàtica

- distribució de les idees en paràgrafs: 1 paràgraf = 1 idea, 1 paràgraf = +1 idea, +1 paràgraf = 1 idea

- tipus de paràgraf: introductoris, expositius i conclusius.

- Els connectors:

- tipus: conjuncions i locucions conjuntives, preposicions i locucions prepostivies,

adverbis i locucions adverbials, altres paraules o expressions.

- funcions: senyalitzar, organitzar, relacionar

- La puntuació: la coma, el punt i coma, el punt, els dos punts, els punts suspensius, els signes

d’entonació, el parèntesis, els guions i les cometes.

- L’estil: adequació, claredat, precisió, concisió, variació, etc.

3. Revisió per veure si el text compleix amb les normes de:

- Revisió de continguts: cohesió, coherència i adequació

- Revisió gramatical i de convencions: correcció i variació.

Moltes vegades es compara l'escriptura amb la cuina. Situació de comunicació: un sopar. Cal tenir en compte moltes coses: què fer per sopar? qui vindrà? quins gustos tenen? etcètera. Com més preguntes i més respostes es tingui, més anirem afinant el menú. La memòria a curt termini és la recepta en concret que aniràs a buscar, allò que et falta per completar-ho, els subprocèssos. Per altra banda, la memòria a llarg termini és tot el coneixement general que es pugui tenir del tema i de l'audiència, des del què vol dir un sopar fins al què vol dir ser vegetarià.

Twitter

El Twitter és una eina que molts de nosaltres ja utilitzem diariament, avui a Gestió de l'Informació i Tecnologies tractem aquest programa. Ens serà molt útil per a un treball que hem ed fer a l'assignatura en el què hem de seguir a un personatge. El nostre grup hem escollit seguir a Arturo Pérez Reverte, personatge molt actiu al Twitter i a altres xarxes socials.

El Twitter és un servei de microblogging que permet els seus usuaris enviar i llegir missatges de text limitats d'una longitud màxima de 140 caràcters, en la qual perdem una mica la nostre identitat real perquè tenim una barrera davant, la pantalla que ens facilita dir coses que no diriem cara a cara. Tot i això cal respectar als altres, abans de publicar res cal consultar i demanar permís. El meu nom d'usuari de twitter és @ninetyninestolen

No es comparteixen missatges sinó que es fa RT (retwit) o es dona resposta. És una nova manera de comunicar-se. El Retweet és una re-publicació d'algun altre Tweet. La funció Retweet de Twitter t'ajuda a compartir i altres ràpidament que Twitter amb tots els seus seguidors. A vegades la gent escriu RT en el començament d'un Tweet per indicar que es tornen a publicar contingut d'una altra persona. Això no és un mandat oficial de Twitter o característica, però vol dir que ells estan citant a un altre usuari de Twitter. 

Amb el Twitter es van popularitzar els hashtags. El símbol #, anomenat un hashtag, s'utilitza per marcar paraules clau o temes en un Tweet. Va ser creat orgànicament per usuaris de correu electrònic com una forma de categoritzar els missatges. La gent fa servir el símbol hashtag # abans d'una paraula clau o frase (sense espais) corresponent al seu piulada al categoritzar els tweets i els ajuden a mostrar amb més facilitat a Twitter Search. En fer clic en una paraula hashtagged en qualsevol missatge que mostra tots els tweets marcats amb aquesta paraula clau. Hashtags poden ocórrer en qualsevol part del piu - al principi, al mig o al final. Hashtagged paraules que esdevenen molt populars són sovint temes de moda. 
Cada tuit de l'assignatura el farem amb el hashtag #gitic13

Un twit:

Twitter és una eina molt útil per a comunicar-se i rebre informació. A diferència del que podria ser Facebook o Tuenti, el Twitter et permet seguir a gent tot i que no la coneguis. En canvi, a les altres dues l'altre persona t'ha d'acceptar. Hi ha una opció a Twitter que també et permet tenir una compte privada però la majoria de les comptes són públiques. Amb aquesta eina moltes vegades s'inicien debats o converses sobre un tema, això pot acabar bé o pot acabar malament, sempre hi haurà aquella persona que estarà d'acord amb el que publiques i aquella que no ho estarà.

Funcionament del PWP

Avui a l'aula obrim l'aplicació Power Point i parlem sobre com és un bon i un mal Power Point. És una eina que ja portem, segurament tots, molt de temps utilitzan però mai està de més donar-hi un cop d'ull una mica més crític. 

Microsoft PowerPoint és un programa de presentació, un dels més estessos actualment, desenvolupat per l'empresa Microsoft per a sistemes operatius Microsoft Windows i Mac OS, àmpliament usat en diferents camps com l'ensenyament, negocis, etc. Està integrat dins el paquet Microsoft Office que aprofita els avantatges que li oferixen els altres components de l'equip per a obtenir un resultat millor. Va ser concebut per la societat Forethought i llançat al mercat a l'abril de 1987, per Macintosh d'Apple. S'executava en blanc i negre, administrant pàgines que barrejaven textos i gràfics per a una utilització en retroprojector. Una nova versió en colors va arribar un any més tard, després de la sortida comercial del primer Macintosh a colors. Microsoft va comprar a Forethought i els seus programes de PowerPoint a la fi de juliol de 1987 i va difondre en 1990 la primera versió Windows 3.0. Des de 1990, PowerPoint pertany a la suite ofimàtica de Microsoft Office. Les versions posteriors van aparèixer més tard en el transcurs de les difusions de noves versions de la suite ofimàtica de Microsoft Office, per arribar a la versió actual.

És un programa dissenyat per fer presentacions amb text esquematitzat, així com presentacions en diapositives, animacions de text i imatges predissenyades o importades des d'imatges de l'ordinador. Se li poden aplicar diferents dissenys de font, plantilla i animació. Dona molt de joc ja que, si s'apren a utilitzar, i s'apren a utilitzar molt ràpidament i fàcilment, se li pot treure molt de profit. És un soport que pot estar present en moltes situacions, des de reunions de feina fins a classes a l'escola.

Com bé va dir Albert Einstein "Si no pots dibuixar-ho és que no ho entens". El que és concret impacta i convenç al públic més que allò que és abstracte. Per aquest motiu els mitjans audivisuals són útils per destacar paraules o conceptes i per a un tipus concret d'informació, com la estadística o esquemes, però no s'ha d'abusar perquè només són un soport, és la persona qui ha de convèncer.

En la imatge superior es veu una presentació de Power Point per començar amb una plantilla ja predissenyada. 

Personalment crec que el Power Point és una eina molt útil per a fer presentacions ja que, és un gran suport i a l'hora molt fàcil d'utilitzar. Fa poc però vaig descobrir l'eina Prezi. En un començament em va semblar millor perquè era una cosa que mai havia vist, ho veia molt innovador. Ara però ho comparo amb el Power Point i la veritat és que encara no se quina eina és millor. Si que és cert que el Prezi dóna més joc, i potser crida més l'atenció però el Power Point és més serio. Això però també depén molt de com es fagi la presentació i la finalitat que aquesta tingui.

Fa molts anys que utilitzo el Power Point, potser des de Primària per això crec que tractar aquest programa a la universitat no és del tot necessari. Si que és cert que en un començament les presentacions que feia no tenien res a veure amb les presentacions que faig avui en dia, i tot és gràcies a un professor que vaig tenir a l'escola que li donava molta importancia. Amb ell les meves presentacions van passar a ser disapositives amb lletres flotant i imatges donant voltes a presentacions amb un disseny adequat per a cada situació.

Aquí us deixo amb el meu PWP:

Funcionament del Prezi

Els mestres poden utilitzar diversos recursos a l'aula com a soport. Sovint utilitzen presentacions Power Point però en els últims anys a sorgit un nou programa per a fer presentacions, aquest programa és el Prezi. Fa dos anys que porto treballant amb aquest programa, i crec que en alguns aspectes és millor que el Power Point però en altres és menys eficaç.

Prezi és una aplicació multimèdia per a la creació de presentacions similar al Microsoft Office PowerPoint o Impress d'Open Office però de manera dinàmica i original. Permet organitzar la informació en forma d'un esquema i exposar amb llibertat sense la seqüència de diapositives. Prezi permet treballar on-line amb totes les seves eines de forma gratuïta, però hi ha diverses modalitats de pagament que permeten ocultar els treballs on-line i protegir-los, i ofereixen més capacitat d'emmagatzematge que la versió gratuïta.

Primer pots escollir una plantilla ja determinada o bé pots començar un diseny des de 0. 

És molt semblant a un PowerPoint però la transició d'una diapositiva a una altre és molt diferent. És una imatge general per on et vas apropant o movent. 

Les diapositives es seleccionen mitjançant marcs. A la part esquerra trobem la configuració de la línia de temps: hi ha un llapis que et permet configurar-lo i editar-lo. Per fer-ho és necessari anar movent el llapis cap als diferents marcs que volem que apareixin. Automàticament sortiran uns números segons l'ordre en aque aniran sortint els diferents marcs. També permet inserir imatges i vídeos, de l'escriptori o buscar automàticament a Google. Hem de tenir en compte que el requadra no varia per tant, pot ser que la imatge es talli. Les imatges també es poden retallar.

He tingut molts problemes en el moment de penjar el meu Prezi, ja que el tenia guardat a l'escriptori del meu ordinador i no he trobat la manera de penjar-lo des de allà. Com a últim recurs, he decidit penjar una el primer Prezi que he realitzat mai, és tracta de la meva presentació del treball de recerca. Espero que no hi hagi cap inconvenient, si no és així estic disposada a mostrar el meu altre Prezi d'una recepta des del meu ordinador.

La Recitació

Concert Centenari Salvador Espriu a Arenys de mar

Part de Sílvia Bel, La rierada (50'')

Concert dedicat a Salvador Espriu, 100 anys després del seu neixement. 

De vegades el llenguatge formal no serveix per transmetre determinats sentiments o estats d’ànim. Aleshores emprem les paraules amb major llibertat per jugar amb elles, amb els seus sons i significats, fent asociacions subjetives. Neix així la poesia, que vindría a ser un tipus diferent de joc de paraules.

El llenguatge poètic entra per canals com la oida de l'interlocutor, per la musicalitat de la veu de l'oradorwww4se. Per a que aquesta musicalitat existèixi ha d'haver melodia en els versos. 

Un text poètic ha de tenir unes característiques: ha d'agradar al lector, ha de respondre-li preguntes, ha d'expressar allò que se sent, etcètera

Pràctica de recitació:

Una gallina xica, tica, mica, camacurta i ballarica, va tenir sis fills xics, tics, mics, camacurts i ballarics. Si la gallina no hagués estat xica, tica, mica, camacurta i ballarica, els seus fills no haurien estat xics, tics, mics, camacurts i ballarics. 


Entrevista a Guillermo Orozco, Fòrum mundial de la televisió infantil

Detalls que requeréixen un entrenament de la vista, saber veure a través de la ment. Aquests principis no són tan obvis per la majoria d'audiéncies, no tenen una visió adequada d'allò que hi ha darrere cada pantalla

Depén del context i moment històric, actualment l'educació als medis no pot ser l'activitat d'un sol factor sinó que hi ha diversos aspectes que han d'intervenir, principalment la família i l'escola. Cal entendre que la relació dels nens amb les pantalles està intervinguda per l'escola i la família, de manera implícita o explícita. La societat ha d'obligar als medis a adonar-se que tenen una responsabilitat educativa tot i que ells no ho vulguin així. 

Cal oferir instruments als alumnes per a que aquests estiguin en contacte amb la tecnologia però cal també fer-los veure la part pedagógica de les tecnologies. Tot el que ve en imatge és complementari a allò que diu el professor, no té un valor expressiu en si mateix. Els nens no tenen la consciència de la lògica digital, sembla que tot sigui funció instrumental. No s'acompanya a les tecnologies amb una reflexió/prespectiva pedagógica per aprofitar aquests instruments al màxim.

Cal fer una alfabetització múltiple a l'escola: audiovisual, digital, etc. D'aquesta manera tots podrem treure profit al potencial de les tecnolgogies. No només educadors, sinó també periodistes o d'altres. Amb l'ajuda d'adults o persones que ja hagin tingut contacte amb aquests instruments.

Descripció de l'Ana Escoda

Qui és l’Ana Escoda?

Fa 18 anys que vaig a la mateixa escola que l'Ana Escoda, al Betània Patmos, fa 18 anys que tenim els mateixos companys i fa 18 anys que compartim moltes experiències. Fa al voltant de dos anys, a quart de l’ESO, el meu grup d’amigues i el seu es van ajuntar i a partir d’aquell moment vaig començar a tenir més contacte amb ella perquè fins llavors n’havia tingut ben poc.

A l’escola, tant al parvulari com a secundària, cada classe era un món. A secundària hi havia quatre classes: A, B, C i D, ella anava al B i jo al C. L’A i el B estaven aliats a l’igual que el C i el D, i entre una aliança i l’altra no hi havia mai contacte, eren rivals, deu ser per això que fins a l’ESO no vaig sapiguer qui era l’Ana. És tota una casualitat que ara estudiem la mateixa carrera i just anem a la mateixa classe. Fa una setmana, però, que m'he adonat que realment no la conec. La vaig escollir a ella per a fer la descripció tant escrita, oral com digital perquè creia que era la persona de la classe que coneixia més, però no ha resultat així i m'està costant molt descriure-la.

A primera vista crida molt l'atenció el seu cabell curt i la manera com se’l recull, un petit monyo com el d'un samurai, i la seva obsessió pels Sebagos, fixeu-vos en els seus peus i les sabates que porta. Crec que no conec cap persona que s’ompli més l’entrepà de Nutella , ella l’ompla fins al punt en que la xocolata regalimeja pels costats encara que ella segueix dient que hi ha poca. Segur que un del primers comentaris que vau sentir de l’Ana va ser graciós i us va treure un somriure, recordo que quan vaig començar a anar amb ella no em parava de fer riure i no ho ha parat de fer encara.

Li encanta estar amb les seves amigues i passar-ho bé, sempre és la primera en posar-se a ballar o pujar a l’escenari del karaoke. Quan comença a parlar ja no calla, s'hi pot estar hores, tant davant els adults com els joves, no té cap vergonya. I amb els nens és una autentica “premestre”, li encanten i els nens s’enamoren ràpidamente d’ella. Tot i això a l’hora de treballar és molt responsable i organitzada, sap quin és el moment per a cada cosa. Es preocupa pels altres i està sempre disposada a ajudar. És una persona molt alegre i riallera, després de tots aquests anys encara no l’he vist trista cap dia, i segur que n’ha tingut de dies dolents, com tothom.

És una molt bona amiga i espero no perdre-la mai.

Les imatges fotogràfiques

Les imatges fotogràfiques com a documentació narrativa. Documentar no és el mateix que fotografiar, ja que documentar significa deixar constància estètica i narrada de manera visual, audiovisual o escrita d’un procés educatiu que estem observant i sobre el qual estem reflexionant. És una interpretació narrada d’allò que transita com a esdeveniment. La documentació fa existir les coses perquè les fa visibles, i per tant possibles.

Com diu Gabriel Villota “mai no reprodueix “fidelment” la realitat que s’estén davant seu, sinó que inevitablement l’altera i la transforma”. La imatge documental ha de tenir una forma tècnicament acurada i estètica i ha de comunicar missatges preciosos per esdevenir relat. Ha d’unir semànticament forma i contingut.

IMATGE PORTADA I IMATGES SEQÜÈNCIA

La primera té la capacitat de recollir en una sola imatge tot el que volem dir en aquell moment, la segona són una sèrie de fotos, normalment consecutives, d’un procés, que en recull el desenvolupament temporal.

PLANS FOTOGRÀFICS SEGONS L’OBERTURA DE L’ENQUADRAMENT

- Pla general: funció informativa, situa a l’espectador en un context.

- Pla americà o ¾: talla pels genolls, dóna informació sobre l’escenari i les accions del subjecte.

- Pla mig: de cintura cap amunt, recull llenguatge gestual

- Primer pla: capta cap i espatlles

- Pla de detall: capta una part

PLANS FOTOGRÀFICS SEGONS L’ANGLES DE CÀMERA

- Normal: la càmera se situa exactament a l’alçada dels ulls.

- Picat: s’orienta la càmera de dalt a baix.

- Zenital: càmera perpendicular al terra.

- Contrapicat: des de baix.

- Nadir: oposat a zenital, ex: nen mirant al cel, captem imatge del cel

- Aberrant: inclinem la càmera cap a un costat

- Pla subjectiu: coincideix amb la mirada del personatge

ENFOCAMENT I PROFUNDITAT DE CAMP

La profunditat de camp és l’espai al davant i al darrere del pla enfocat, comprès entre el primer i l’últim punt que aparèixen nítids.

L’INSTANT PRECÍS

Moment precís de prémer el disparador

COMPILACIÓ D’IMATGES

Captar imatges esperades o consegudes no evita que captem altres imatges. Aquesta estratègia de documentació es basa en el conjunt de totes aquestes decisions planificades previament, que permeten elaborar el projecte de documentació amb precisió i rigor. Posteriorment realitzem una selecció i una anàlisi.

- Imatge d’infància, professional, escola, família. Ex: menjador escola - homogeneitat, a vegades no es capta el que es vol captar

- Anàlisi formal tècnica: elecció del pla adequat i qualitat tècnica de la imatge

- Análisi del context o escenari estètic

- La combinació de plans disponibles