Identitat i territori

Identitat i Territori és un treball modular, concretament del mòdul 4, Processos i contextos educatius II que inclou l'assignatura COED i GTIC. Aquest treball es realitza en parelles i consta en que les dues persones trobin quelcom que les uneix i profunditzin en aquest tema.

L'Ana Escoda i jo presentem l'Escola Betània-Patmos, la nostra escola, en el treball d'Identitat i Territori a través d'un conte.

Hi havia una vegada, dues noies de mitja estatura i cabell curt que des de que tenien dos anys havien anat a la mateixa escola. Durant 16 anys compartir els mateixos companys, professors, experiències i lliçons. Als 18 anys va arribar el gran moment, havien d’escollir quina carrera volien fer i curiosament van escollir la mateixa, magisteri.

12 de setembre de 2013, van quedar a la porta de la universitat per començar de la mà un nou camí. Totes dues estaven molt nervioses i emocionades alhora. En entrar a la sala d’actes els hi van donar el seu horari del primer semestre, a una el de primària i a l’altre el d’infantil.

Quan va començar la xerrada, estaven neguitoses per veure el seu horari i es van adonar que tenien el mateix. Estaven molt emocionades però desorientades perquè no entenien com era possible que tinguessin el mateix horari.

Una setmana més tard les classes es van iniciar i amb elles un munt de treballs a fer. Elles no se separaven en cap dels treballs i els feien tots juntes.

Un d’aquests treballs era trobar quelcom que les representes, alguna cosa que tinguéssin en comú.

Després de pensar una estona van creure que allò que més les unia era l’escola a la que havien anat des de petites, l’Escola Betània Patmos. Aquesta escola cursava quatre etapes: Infantil, Primària i E.S.O concertat, Batxillerat privat. P2 tenia tres línies, a partir de P3 fins quart d’E.S.O Quatre línies i a Batxillerat tres línies. Aquesta però era la unió de les escoles Betània (nenes) i Patmos (nens), fundades el 1941 i 1959, respectivamente amb el nom de Betània-Patmos (coeducació) al 1975.

Per enfocar aquest treball van decidir basar-se en tres aspectes, per una part coneixent el projecte educatiu que les havia format a elles, després els seus propis records i per últim parlant amb Mestres, fent una visita  a l’escola i observant la metodologia a les aules.

En primer lloc el projecte educatiu es basava en una educació orientada a la formació integral dels seus alumnes de cara a la vida mitjançant l’exigència en el treball, l’educació de la llibertat i l’actuació responsable, potencia la utilització de les TIC com a eina d’aprenentatge, la pràctica de l’esport com a element de formació integral, l'aprenentatge d'almenys dues llengües, la cultura religiosa i l'identitat catalana. Potencia la col·laboració amb les famílies per tal de garantir un model educatiu comú, en especial a través d’una intensa, proactiva i compromesa acció tutorial.

Van creure que la millor manera de recordar totes les seves vivències era ordenant un recull de fotografíes. Després de fer el recull fotografic, els hi van vindre molt records que no tenien, i el més important, es van adonar de lo felices que havien sigut durant la seva escolarització, i sobretot en els períodes d’infantil i primària com be mostra el recull. Tot i això l’ESO i batxillerat, vista amb prespectiva, també va ser una etapa impresionant tot i que la responsabilitat cada cop era més gran i s’anava quedant enrere l’estat idoni de la infantessa. Una altra cosa que els hi va sobtar, es que tot i que mai van anar a la mateixa classe totes dues tenen els mateixos records. Tan la manera de fer, és a dir les activitats proposades fossin celebracions de tradicions catalanes o dinamiques per aprendre a l’aula com la sensació que ha creat en ambdues. Una sensació de satisfacciño, felicitat i fins i tot nostalgia a ‘hora de recordar.

Durant dues tardes van anar a visitar l’escola, van xerrar amb els seus Mestres i van poder entrar a clases d’infantil i observar si encara ensenyaven de la mateixa manera. Una de les Mestres va enfatitzar en que la seva menra d’ensenyar era molt experimental, tots esl temes tractats s’havien de treballar partint de l’experimentació. Els hi va explicar com treballaven el volum, els mes petits en capses imenses i els de P5 les montaven. També els hi va dir que l’escola funcionava amb projectes, de fet en aquells moments estaven trebellant el projecte de Egipte. Hi havia una inmensa pirámide en el mig de l’aula i els nens l’observaven etusiasmats.

Després de la vista, les dues noies es van sentar a les escales de l’escola i van començar a reflexionar sobre allo que tan les unia: L’escola Betània-Patmos. Es van adonar que són de la manera són principalment per la formació que han rebut a l’escola. I que probablement, l’admiració que sentien per les seves Mestres es una de les raons per les quals han triat aquest cami. La visita que va relaitzar, va crear en les dues la mateixa sensació: unes ganes infinites de ser capaçes d’esnenyar de la mateixa manera que les seves Mestres i causar el mateix impacte en els seus futurs alumnes.

PRESENTACIONS IDENTITAT I TERRITORI

Les presentacions començen el dia 21 de novembre. Les primeres en presentar són l'Ester Sóliva i la Joana Roig, allò que les uneix és el riure. Les segones som jo i l'Ana, les terceres, la Clara Hott i la Marta Mèlich, amb l'Humor. I per últim l'Alba Pérez i la Laura Salat que ens envien de viatge a Suïssa.

Scoop.it!

Una de les feines del mestre és estar sempre al dia de les novetats, això inclou també estar al dia de les novetats tecnològiques. Avui en descorbim una nova a GITIC, un programa anomenat Scoopit!

Per començar, una petita curiositat, en llengua angles "scoop" vol dir primicia. Scoopit! és una eina que et permet fer un registre d'informació, que trobem per la red  ens sembli útil o interessant, i compartir-lo, de forma visualment atractiva, amb altres persones a Internet. A més té un cercador que envia notícies o pàgines que van relacionades amb els temes que t'interessen.

Aquest programa es basa en "content curation" que en anglès significa curació de contingut, aplicat al món de l'Internet i els medis socials, consisteix en un procès de filtrat i agrupació d'informació sobre un tema. En la següent imatge es pot veure clarament aquest procès de "content curation":

Cada publicació que l'usuari fa es publica com un "post". Cada usuari por seguir i ser seguit per altres usuaris. Si s'estableix un lligam amb Facebook o Twitter, Scoopit! anirà avisant cada cop que una de les persones agregades en aquests altres serveis, s'uneixin a Scoopit!. Aquesta eina té una versió gratuïta per tots els usuaris.

A continuació una sèrie d'imatges del programa:

Aquí us deixo un tutorial:

Scoop.it! és una eina de la què mai havia sentit parlar abans. La veritat és que trobo que pot fer molt de servei, ja que només s'actualitza aquella informació que tu has escollit per rebre, no t'omplen de contingut que no t'interessa. El fet de que estigui en llengua anglesa també és un punt possitiu perquè no hem d'oblidar que és la llengua que es parla arreu del món i probablement quan sortim al món laboral moltes escoles tinguin l'anglès com a llengua oficial i per això els mestres haurem de saber parlar-lo amb total facilitat.

Maria Mercè Marçal i Serra

Continuem iniciant les classes de COED amb la recitació d'una poesia, avui amb el poema de Maria Mercè Marçal i Serra, poeta, catedràtica, narradora i traductora (1952-1998)

A l'atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona,

de classe baixa i nació oprimida.

I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel.

Arturo Pérez Reverte

Com treballar la informació

Fase 1: Informació - recollir, cercar, seguir, ordenar, anotar, etc. - Al llarg del temps utilitzem diferents eines en un mateix giny digital
Fase 2: Cal convertir-la en aprenentatge - analitzar, expressar, comunicar, valorar, etc.

A partir d'aquesta informació arribarem al coneixement

Artefacte de seguiment, exemple Victor Lamela

LA COMPOSICIÓ DEL TEXT: PLANIFICACIÓ, COMPOSICIÓ I REVISIÓ

L’escriptura és un procés mental i no lineal, ja que no es passa per diferents etapes de manera lineal i ordenada fins arribar a la redacció final d’un escrit. El model teòric de Lina Flower i John R. Hayes del 1981 indica un procés lligat, interrelacionat i connectat, per això és complex.

El procés té tres parts:

1. Planificació, reflexió i establiment dels objectius i dur a terme una estratègia per recollir, seleccionar i ordenar la informació que volem transmetre.

- Anàlisi de la situació comunicativa: a qui? què? per què? com?

- Recollida de la informació: pluja d’idees, documentació, resposta a les 6W i prendre apunts.

- Selecció i ordenació de la informació: selecció d’idees, ordenació d’idees, tècniques d’agrupació i  tècniques d’ordenació

2. Redacció: transformar els plans i les idees en llenguatge escrit amb esborranys, ja que hi ha una constant interacció entre llenguatge i pensament. Un text coherent, estructurat d’una manera determinada i amb uns trets estilístics concrets.

Estructura del text:

- El paràgraf:

- com unitat temàtica

- distribució de les idees en paràgrafs: 1 paràgraf = 1 idea, 1 paràgraf = +1 idea, +1 paràgraf = 1 idea

- tipus de paràgraf: introductoris, expositius i conclusius.

- Els connectors:

- tipus: conjuncions i locucions conjuntives, preposicions i locucions prepostivies,

adverbis i locucions adverbials, altres paraules o expressions.

- funcions: senyalitzar, organitzar, relacionar

- La puntuació: la coma, el punt i coma, el punt, els dos punts, els punts suspensius, els signes

d’entonació, el parèntesis, els guions i les cometes.

- L’estil: adequació, claredat, precisió, concisió, variació, etc.

3. Revisió per veure si el text compleix amb les normes de:

- Revisió de continguts: cohesió, coherència i adequació

- Revisió gramatical i de convencions: correcció i variació.

Moltes vegades es compara l'escriptura amb la cuina. Situació de comunicació: un sopar. Cal tenir en compte moltes coses: què fer per sopar? qui vindrà? quins gustos tenen? etcètera. Com més preguntes i més respostes es tingui, més anirem afinant el menú. La memòria a curt termini és la recepta en concret que aniràs a buscar, allò que et falta per completar-ho, els subprocèssos. Per altra banda, la memòria a llarg termini és tot el coneixement general que es pugui tenir del tema i de l'audiència, des del què vol dir un sopar fins al què vol dir ser vegetarià.

Twitter

El Twitter és una eina que molts de nosaltres ja utilitzem diariament, avui a Gestió de l'Informació i Tecnologies tractem aquest programa. Ens serà molt útil per a un treball que hem ed fer a l'assignatura en el què hem de seguir a un personatge. El nostre grup hem escollit seguir a Arturo Pérez Reverte, personatge molt actiu al Twitter i a altres xarxes socials.

El Twitter és un servei de microblogging que permet els seus usuaris enviar i llegir missatges de text limitats d'una longitud màxima de 140 caràcters, en la qual perdem una mica la nostre identitat real perquè tenim una barrera davant, la pantalla que ens facilita dir coses que no diriem cara a cara. Tot i això cal respectar als altres, abans de publicar res cal consultar i demanar permís. El meu nom d'usuari de twitter és @ninetyninestolen

No es comparteixen missatges sinó que es fa RT (retwit) o es dona resposta. És una nova manera de comunicar-se. El Retweet és una re-publicació d'algun altre Tweet. La funció Retweet de Twitter t'ajuda a compartir i altres ràpidament que Twitter amb tots els seus seguidors. A vegades la gent escriu RT en el començament d'un Tweet per indicar que es tornen a publicar contingut d'una altra persona. Això no és un mandat oficial de Twitter o característica, però vol dir que ells estan citant a un altre usuari de Twitter. 

Amb el Twitter es van popularitzar els hashtags. El símbol #, anomenat un hashtag, s'utilitza per marcar paraules clau o temes en un Tweet. Va ser creat orgànicament per usuaris de correu electrònic com una forma de categoritzar els missatges. La gent fa servir el símbol hashtag # abans d'una paraula clau o frase (sense espais) corresponent al seu piulada al categoritzar els tweets i els ajuden a mostrar amb més facilitat a Twitter Search. En fer clic en una paraula hashtagged en qualsevol missatge que mostra tots els tweets marcats amb aquesta paraula clau. Hashtags poden ocórrer en qualsevol part del piu - al principi, al mig o al final. Hashtagged paraules que esdevenen molt populars són sovint temes de moda. 
Cada tuit de l'assignatura el farem amb el hashtag #gitic13

Un twit:

Twitter és una eina molt útil per a comunicar-se i rebre informació. A diferència del que podria ser Facebook o Tuenti, el Twitter et permet seguir a gent tot i que no la coneguis. En canvi, a les altres dues l'altre persona t'ha d'acceptar. Hi ha una opció a Twitter que també et permet tenir una compte privada però la majoria de les comptes són públiques. Amb aquesta eina moltes vegades s'inicien debats o converses sobre un tema, això pot acabar bé o pot acabar malament, sempre hi haurà aquella persona que estarà d'acord amb el que publiques i aquella que no ho estarà.

Funcionament del PWP

Avui a l'aula obrim l'aplicació Power Point i parlem sobre com és un bon i un mal Power Point. És una eina que ja portem, segurament tots, molt de temps utilitzan però mai està de més donar-hi un cop d'ull una mica més crític. 

Microsoft PowerPoint és un programa de presentació, un dels més estessos actualment, desenvolupat per l'empresa Microsoft per a sistemes operatius Microsoft Windows i Mac OS, àmpliament usat en diferents camps com l'ensenyament, negocis, etc. Està integrat dins el paquet Microsoft Office que aprofita els avantatges que li oferixen els altres components de l'equip per a obtenir un resultat millor. Va ser concebut per la societat Forethought i llançat al mercat a l'abril de 1987, per Macintosh d'Apple. S'executava en blanc i negre, administrant pàgines que barrejaven textos i gràfics per a una utilització en retroprojector. Una nova versió en colors va arribar un any més tard, després de la sortida comercial del primer Macintosh a colors. Microsoft va comprar a Forethought i els seus programes de PowerPoint a la fi de juliol de 1987 i va difondre en 1990 la primera versió Windows 3.0. Des de 1990, PowerPoint pertany a la suite ofimàtica de Microsoft Office. Les versions posteriors van aparèixer més tard en el transcurs de les difusions de noves versions de la suite ofimàtica de Microsoft Office, per arribar a la versió actual.

És un programa dissenyat per fer presentacions amb text esquematitzat, així com presentacions en diapositives, animacions de text i imatges predissenyades o importades des d'imatges de l'ordinador. Se li poden aplicar diferents dissenys de font, plantilla i animació. Dona molt de joc ja que, si s'apren a utilitzar, i s'apren a utilitzar molt ràpidament i fàcilment, se li pot treure molt de profit. És un soport que pot estar present en moltes situacions, des de reunions de feina fins a classes a l'escola.

Com bé va dir Albert Einstein "Si no pots dibuixar-ho és que no ho entens". El que és concret impacta i convenç al públic més que allò que és abstracte. Per aquest motiu els mitjans audivisuals són útils per destacar paraules o conceptes i per a un tipus concret d'informació, com la estadística o esquemes, però no s'ha d'abusar perquè només són un soport, és la persona qui ha de convèncer.

En la imatge superior es veu una presentació de Power Point per començar amb una plantilla ja predissenyada. 

Personalment crec que el Power Point és una eina molt útil per a fer presentacions ja que, és un gran suport i a l'hora molt fàcil d'utilitzar. Fa poc però vaig descobrir l'eina Prezi. En un començament em va semblar millor perquè era una cosa que mai havia vist, ho veia molt innovador. Ara però ho comparo amb el Power Point i la veritat és que encara no se quina eina és millor. Si que és cert que el Prezi dóna més joc, i potser crida més l'atenció però el Power Point és més serio. Això però també depén molt de com es fagi la presentació i la finalitat que aquesta tingui.

Fa molts anys que utilitzo el Power Point, potser des de Primària per això crec que tractar aquest programa a la universitat no és del tot necessari. Si que és cert que en un començament les presentacions que feia no tenien res a veure amb les presentacions que faig avui en dia, i tot és gràcies a un professor que vaig tenir a l'escola que li donava molta importancia. Amb ell les meves presentacions van passar a ser disapositives amb lletres flotant i imatges donant voltes a presentacions amb un disseny adequat per a cada situació.

Aquí us deixo amb el meu PWP: