Digues de què parlaràs, parla'n i digues de què has parlat

Aquesta entrada pertany a l'assignatura de COED. Com estem treballant el tema del bon comunicador fixar-se en el discurs és un element indispensable i essencial. Avui particularment treballem l'estructura del discurs.

ESTRUCTURA DEL DISCURS

• Introducció: en què es presenten el tema els objectius (5-10%)

Exemples de començaments: 

"no sóc un bon orador...no sabia per on començar..." - inseguretat

"prometre brevetat...seré breu...com diu..." - comença ja!

"no se si us interessarà...modestament...." - pseudomodest

"Allò que comença bé ja està mig acabat" proverbi anglès

Les primeres frases són fonamentals per 2 raons:

-En el públic: capta l'atenció i crea l'expectació necessària per mantenir-la

-En l'orador: aporta recursos en un moment que sol generar inseguretat: el principi de qualsevol intervenció

Fórmules introductòries:

-Definició: breu comentari sobre el títol del tema

-Presentació d'objectius: Explicar-los motiva i centra l'atenció dels oients

-Presentació del guió: Molt apropiat per a discursos expositius i per a sessions pràctiques

-Preguntes: Una manera d'anticipar-se

-Lectura mental: Esmentar algunes preconcepcions que hipotèticament té l'auditori

-Documentació: Mostrar alguna notícia o dades recents. Cal escollir-ne de senzilles, fàcils

-Afirmació provocadora: Donar una opinió atrevida, una dada espectacular...

-Anècdota: historieta ben escollida o una anècdota personal, amb certa intriga i que condueixi al tema; breu i relacionada amb el tema

• Desenvolupament: en què es transmeten les informacions en un cert ordre lògic (80%)

Selecció i ordre de les idees segons l'objectiu del discurs:

-Per a informar: Estructura descriptiva i cronològica

-Per convèncer: Estructura inductiva o SAP: informació de casos concrets per arribar a la idea general que explica tota la informació anterior i que funciona com a conclusió. D'específic a general

• Conclusió: en què es fa una síntesi final i es tanca el discurs (10%)

Funcions bàsiques:

-Tancar el discurs

-Sintetitzar les idees principals i oferir una visió global del missatge

-Deixar una bona impressió final en les persones que ens han escoltat

-Té un efecte determinat en la fixació de continguts

Fórmules de tancament:

-Repetir la introducció

-Resumir els punts principals

-Invitació a l'acció

-Anunci d'un esdeveniment futur

-Promesa

-Apel·lar als sentiments

• La llengua del discurs expositiu

-Neutra, precisa i accessible

-No influïda per la prosa escrita o tècnica

-Cal oferir definicions dels termes més especialitzats o abstractes

-Són necessaris: connectors lògics que cohesionin el discurs i marcadors textuals

Identitat i territori

Identitat i Territori és un treball modular, concretament del mòdul 4, Processos i contextos educatius II que inclou l'assignatura COED i GTIC. Aquest treball es realitza en parelles i consta en que les dues persones trobin quelcom que les uneix i profunditzin en aquest tema.

L'Ana Escoda i jo presentem l'Escola Betània-Patmos, la nostra escola, en el treball d'Identitat i Territori a través d'un conte.

Hi havia una vegada, dues noies de mitja estatura i cabell curt que des de que tenien dos anys havien anat a la mateixa escola. Durant 16 anys compartir els mateixos companys, professors, experiències i lliçons. Als 18 anys va arribar el gran moment, havien d’escollir quina carrera volien fer i curiosament van escollir la mateixa, magisteri.

12 de setembre de 2013, van quedar a la porta de la universitat per començar de la mà un nou camí. Totes dues estaven molt nervioses i emocionades alhora. En entrar a la sala d’actes els hi van donar el seu horari del primer semestre, a una el de primària i a l’altre el d’infantil.

Quan va començar la xerrada, estaven neguitoses per veure el seu horari i es van adonar que tenien el mateix. Estaven molt emocionades però desorientades perquè no entenien com era possible que tinguessin el mateix horari.

Una setmana més tard les classes es van iniciar i amb elles un munt de treballs a fer. Elles no se separaven en cap dels treballs i els feien tots juntes.

Un d’aquests treballs era trobar quelcom que les representes, alguna cosa que tinguéssin en comú.

Després de pensar una estona van creure que allò que més les unia era l’escola a la que havien anat des de petites, l’Escola Betània Patmos. Aquesta escola cursava quatre etapes: Infantil, Primària i E.S.O concertat, Batxillerat privat. P2 tenia tres línies, a partir de P3 fins quart d’E.S.O Quatre línies i a Batxillerat tres línies. Aquesta però era la unió de les escoles Betània (nenes) i Patmos (nens), fundades el 1941 i 1959, respectivamente amb el nom de Betània-Patmos (coeducació) al 1975.

Per enfocar aquest treball van decidir basar-se en tres aspectes, per una part coneixent el projecte educatiu que les havia format a elles, després els seus propis records i per últim parlant amb Mestres, fent una visita  a l’escola i observant la metodologia a les aules.

En primer lloc el projecte educatiu es basava en una educació orientada a la formació integral dels seus alumnes de cara a la vida mitjançant l’exigència en el treball, l’educació de la llibertat i l’actuació responsable, potencia la utilització de les TIC com a eina d’aprenentatge, la pràctica de l’esport com a element de formació integral, l'aprenentatge d'almenys dues llengües, la cultura religiosa i l'identitat catalana. Potencia la col·laboració amb les famílies per tal de garantir un model educatiu comú, en especial a través d’una intensa, proactiva i compromesa acció tutorial.

Van creure que la millor manera de recordar totes les seves vivències era ordenant un recull de fotografíes. Després de fer el recull fotografic, els hi van vindre molt records que no tenien, i el més important, es van adonar de lo felices que havien sigut durant la seva escolarització, i sobretot en els períodes d’infantil i primària com be mostra el recull. Tot i això l’ESO i batxillerat, vista amb prespectiva, també va ser una etapa impresionant tot i que la responsabilitat cada cop era més gran i s’anava quedant enrere l’estat idoni de la infantessa. Una altra cosa que els hi va sobtar, es que tot i que mai van anar a la mateixa classe totes dues tenen els mateixos records. Tan la manera de fer, és a dir les activitats proposades fossin celebracions de tradicions catalanes o dinamiques per aprendre a l’aula com la sensació que ha creat en ambdues. Una sensació de satisfacciño, felicitat i fins i tot nostalgia a ‘hora de recordar.

Durant dues tardes van anar a visitar l’escola, van xerrar amb els seus Mestres i van poder entrar a clases d’infantil i observar si encara ensenyaven de la mateixa manera. Una de les Mestres va enfatitzar en que la seva menra d’ensenyar era molt experimental, tots esl temes tractats s’havien de treballar partint de l’experimentació. Els hi va explicar com treballaven el volum, els mes petits en capses imenses i els de P5 les montaven. També els hi va dir que l’escola funcionava amb projectes, de fet en aquells moments estaven trebellant el projecte de Egipte. Hi havia una inmensa pirámide en el mig de l’aula i els nens l’observaven etusiasmats.

Després de la vista, les dues noies es van sentar a les escales de l’escola i van començar a reflexionar sobre allo que tan les unia: L’escola Betània-Patmos. Es van adonar que són de la manera són principalment per la formació que han rebut a l’escola. I que probablement, l’admiració que sentien per les seves Mestres es una de les raons per les quals han triat aquest cami. La visita que va relaitzar, va crear en les dues la mateixa sensació: unes ganes infinites de ser capaçes d’esnenyar de la mateixa manera que les seves Mestres i causar el mateix impacte en els seus futurs alumnes.

PRESENTACIONS IDENTITAT I TERRITORI

Les presentacions començen el dia 21 de novembre. Les primeres en presentar són l'Ester Sóliva i la Joana Roig, allò que les uneix és el riure. Les segones som jo i l'Ana, les terceres, la Clara Hott i la Marta Mèlich, amb l'Humor. I per últim l'Alba Pérez i la Laura Salat que ens envien de viatge a Suïssa.

Scoop.it!

Una de les feines del mestre és estar sempre al dia de les novetats, això inclou també estar al dia de les novetats tecnològiques. Avui en descorbim una nova a GITIC, un programa anomenat Scoopit!

Per començar, una petita curiositat, en llengua angles "scoop" vol dir primicia. Scoopit! és una eina que et permet fer un registre d'informació, que trobem per la red  ens sembli útil o interessant, i compartir-lo, de forma visualment atractiva, amb altres persones a Internet. A més té un cercador que envia notícies o pàgines que van relacionades amb els temes que t'interessen.

Aquest programa es basa en "content curation" que en anglès significa curació de contingut, aplicat al món de l'Internet i els medis socials, consisteix en un procès de filtrat i agrupació d'informació sobre un tema. En la següent imatge es pot veure clarament aquest procès de "content curation":

Cada publicació que l'usuari fa es publica com un "post". Cada usuari por seguir i ser seguit per altres usuaris. Si s'estableix un lligam amb Facebook o Twitter, Scoopit! anirà avisant cada cop que una de les persones agregades en aquests altres serveis, s'uneixin a Scoopit!. Aquesta eina té una versió gratuïta per tots els usuaris.

A continuació una sèrie d'imatges del programa:

Aquí us deixo un tutorial:

Scoop.it! és una eina de la què mai havia sentit parlar abans. La veritat és que trobo que pot fer molt de servei, ja que només s'actualitza aquella informació que tu has escollit per rebre, no t'omplen de contingut que no t'interessa. El fet de que estigui en llengua anglesa també és un punt possitiu perquè no hem d'oblidar que és la llengua que es parla arreu del món i probablement quan sortim al món laboral moltes escoles tinguin l'anglès com a llengua oficial i per això els mestres haurem de saber parlar-lo amb total facilitat.

Maria Mercè Marçal i Serra

Continuem iniciant les classes de COED amb la recitació d'una poesia, avui amb el poema de Maria Mercè Marçal i Serra, poeta, catedràtica, narradora i traductora (1952-1998)

A l'atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona,

de classe baixa i nació oprimida.

I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel.

Arturo Pérez Reverte

Com treballar la informació

Fase 1: Informació - recollir, cercar, seguir, ordenar, anotar, etc. - Al llarg del temps utilitzem diferents eines en un mateix giny digital
Fase 2: Cal convertir-la en aprenentatge - analitzar, expressar, comunicar, valorar, etc.

A partir d'aquesta informació arribarem al coneixement

Artefacte de seguiment, exemple Victor Lamela