Etiquetas

domingo, 12 de enero de 2014

Reflexió final

Avui, tot i que demà és l'examen de l'assignatura, no és l'últim dia que faig servir el blog. És una eina que tot just he descobert aquest any a la universitat, sabia de la seva existència però no sabia com jo podia treure'n profit però ara ja ho se. No només és una eina per anar publicant entrades sobre temes que t'interessen sinó que és una porta al món. 

Actualment ens trobem en la societat de les tecnologies i la informació i un blog resumeix aquests dos aspectes a la perfecció. És una tecnologia ja que és un programa que pots descarregar a diversos dispositius, jo personalment el tinc present tant en l'ordinador com en el mòbil ja que el segon instrument el tinc sempre a mà i qualsevol cosa que em passi pel cap pot acabar sent una entrada del meu blog en dos minuts. És informació perquè pots trobar blogs que tractin sobre temes que no t'agraden però en pots trobar alguns que t'apassionin. La societat de la informació crea independència però alhora inseguretat, has de saber trobar aquella informació útil i separar-la d'aquella que no ho és. S'ha de tenir criteri i ser prudent, perquè tot allò que publiques ho pot veure tot el món, qualsevol persona pot saber quina és la teva opinió o quins són els teus gustos.

Com bé va dir Alfonso Alcántara "Una persona sin blog es un sin techo digital. Si estás en Internet las empresas, pueden comprobar cómo trabajas, que dominas las tecnologías, cuál es tu red de contactos y tu nivel de creatividad." i "Hay que estar en todas las redes sociales: en Twitter generas marcas, con Facebook te promocionas, en Linkedin conectas, Pinterest e Instagram te permiten exponer y en tu blog dispones"

Durant aquest semestre, m'he informat sobre eines que ja coneixia però també n'he descobert de noves, com l'Scoop.it! o el Voki. Els mestres han d'adaptar-se a la societat i com ja he dit anteriorment, la nostra societat és la societat de les noves tecnologies. Bauman parlava sobre el terme "modernitat líquida" i  sembla que tenia raó, la nostra societat pateix canvis constants, el que hi ha avui demà pot no ser-hi. Els mestres, igual que la societat, han d'anar canviant i adaptar-se a aquesta. Actualment els mestres han hagut d'adaptar-se a les tecnologies i és per això que una assignatura com Gestió de la informació i les Tecnologies és una assignatura bàsica per a qualsevol persona que vulgui dedicar-s a la docència.

L'educadora Nieves Segovia, presidenta de la Institución Educativa SEK, assegura que 3 de cada 4 alumnes d'infantil tindran professions que encara no han estat inventades i canviaran de feina entre 7 i 10 vegades al llarg de la seva vida. És per aquest motiu que calen persones que assumeixin el fracàs i què puguin adaptar-se a qualsevol situació, ja que ja no competeix només amb el millor de la classe sinó amb els del tot el planeta.

En el nostre país els joves tenen una molt bona actitud davant l'aprenentatge, tot i això sovint els hi donem la culpa de l'alta tassa de fracàs i abandonament escolar. El problema és que a Espanya no sabem retenir el talent, no som capaços d'oferir als joves les oportunitats adequades. El sistema actual busca l'èxit a través del rigor acadèmic, però hi ha altres talents com habilitats personals i socials. A Estats Units els graduats estan demandant a les seves universitats perquè no troben feina i se senten defraudats. Els valors de l'èxit són: la intel·ligència social, el pensament innovador i adaptable, la competència intercultural, el pensament computacional, el coneixement de nous medis i la transdisciplinaeitat.

Espanya només produeix un 3% d'alumnes brillants davant el 8% de la resta de països de l'OCDE i la millora d'aquesta xifra depèn d'una transformació profunda en el sistema educatiu.

La professora i directora académica del Centre Treball i Família de l'IESE, Mireia Las Heras diu "Prepara un vídeo-currículum de 2 minutos, con música, imágenes, una breve presentación en español e inglés y un link a tus perfiles profesionales en las redes sociales o tu blog"

AQUEST BLOG SEGUIRÀ ACTIU!

lunes, 16 de diciembre de 2013

Competències dels mestres


Una competència és la capacitat de posar en pràctica de manera integrada aquells coneixements adquirits, aptituds i trets de la personalitat que permeten resoldre situacions diverses, inclou també el “saber ser” i el “saber estar”. Impliquen la capacitat d’utilitzar aquests coneixements i habilitats en contextos i situacions diferents. 

La UNESCO marca tres nivells dels coneixements de les TICs als mestres:  les nocions bàsiques de les TICs,  la aprofundització del coneixement i la generació de coneixements. Dins d'aquests nivells diferenciem 5 parts principals: la pedagogia, la practica i formació personal, el pla d'estudis, l'organització i administració de les aules i la utilització de les TIC en les nostres aules i entre membres del claustre. 


Alfabetització digital: aprenentatge/coneixement de tot allò que està vinculat al món de la tecnologia. Acció organitzada, infraestructuralment i metodològica, que pretén incorporar persones, sigui quin sigui el seu punt de partida i la seva condició social o cultural, als corrents de coneixement i activitat desenvolupades entorn de les TIC.

Els mestres han de tenir unes comeptències TIC i en el quadre de l'UNESCO estan representades. (examen segur preguntant un dels nivells). Hi ha tres nivells: nocions bàsiques de les TIC, aprofundiment de coneixements i generació de coneixements i els aplica a 5 àmbits.


La publicitat

Poema de Joan Margarit, poeta, arquitecte i catedràtic nescut el 1938 a Lleida. 



Estic dormint amb tu i sento passar els trens.
Em travessen el front els llums de finestrelles
estripant el vellut blau fosc d'aquesta nit.
L'estona de silenci em deixa un llum vermell,
la nota a un pentagrama de cables i de vies
obscures i lluents. Estic dormint amb tu
i els sento com s'allunyen amb el soroll més trist.
Potser m'he equivocat no pujant en un d'ells.
Potser l'últim encert és -abraçat a tu-
deixar que tots els trens se'n vagin en la nit.


Missatges subliminals, missatge o senyal dissenyada per passar per de baix dels límits normals de percepció. La publicitat els utilitza molt sovint, ja que juguen amb els valors i les emocions de les persones, concretament amb la família. Hem de ser lliures i autònoms en la presa de decisions.

Un exemple d'anunci seria l'anunci de la marca Seat

lunes, 9 de diciembre de 2013

Taxonomia de Bloom

Des del 1948 un grup d'educadors van assumir la feina de classificar els objectius educatius i van posar el nom de Taxonomia de Bloom o Taxonomia d'objectius de l'educació. Van proposar desenvolupar un sistema de classificació en tres aspectes per saber que és el que l'alumne ha de fer per assolir un coneixement: domini cognitiu, afectiu i psicomotor. Van crear una piràmide que la van acabar al 1956, aquesta piràmide te una estructura jeràrquica que va de lo més simple a lo més complex fins arribar a l'avaluació. De manera que quan els mestres programen han de tenir en compte aquests nivells en les diferents activitats, han d'anar abançant de nivell en nivell fins arribar al nivell més alt.És molt important assolir-ho d'abaix cap adalt.

Nivell afectiu: la manera com la gent reacciona emocionalment, la seva habilitat per sentir el dolor o l'alegria d'un altre ser vivent. Els objectius afectius apunten a la consciència i creixement en actitud, emoció i sentiments. Hi ha cinc nivells en el domini afectiu, és important però tenir en compte que si l'estudiant no és motivat l'interès per aprendre és molt baix:

- Recepció: l'estudiant para esment en forma passiva. Sense aquest nivell no pot haver-hi aprenentatge.

- Resposta: l'estudiant participa activament en el procés d'aprenentatge, no només atén a estímuls, l'estudiant també reacciona d'alguna manera.

- Valoració: l'estudiant assigna un valor a un objecte, fenomen a o informació.

- Organització: els estudiants poden agrupar diferents valors, informacions i idees i acomodar-les dins del seu propi esquema; comparant, relacionant i elaborant el que han après.

- Caracterització: l'estudiant compta amb un valor particular o creença que ara exerceix influència en el seu comportament de manera que es torna una característica.

Nivell psicomotor: manipular físicament una eina o instrument. Canvi desenvolupat en la conducta o habilitats i comprèn els següents nivells: percepció, disposició, mecanisme, resposta complexa, adaptació i creació.

Nivell cognitiu: és l'habilitat per pensar sobre els objectes d'estudi que giren entorn del coneixement i la comprensió de qualsevol tema. Hi ha sis nivells:




- Coneixement: mostra el record de materials prèviament apresos per mitjà de fets evocables, termes, conceptes bàsics i respostes.

- Comprensió: enteniment demostratiu de fets i idees per mitjà de l'organització, la comparació, la traducció, la interpretació, les descripcions.

- Aplicació: resoldre problemes en noves situacions aplicant el coneixement adquirit, fets, tècniques i regles en una manera diferent.

- Anàlisi: examen i discriminació de la informació identificant motius o causes. Fer inferències i trobar evidència per fonamentar generalitzacions.


- Síntesi: compilació d'informació de diferents maneres combinant elements en un patró nou o proposant solucions alternatives.

- Avaluació: presentació i defensa d'opinions jutjant la informació, la validesa d'idees o la qualitat d'una obra en relació amb un conjunt de criteris.


Aquesta piràmide ha patit canvis, al 2000 es fa una revisió i al 2008 una altra molt vinculada en l'àmbit de les TIC  a l'educació. Decideixen fer un canvi en l'ordre dels dos últims nivells: evaluar i crear, i canvien síntesi (crear de nou) per crear. 



Molt important: Veure taules 

lunes, 2 de diciembre de 2013

El Voki

Avui a l'aula creem el nostre primer avatar a través d'una web anomenada Voki. Després de crear el nostre propi avatar veurem perquè és útil en el camp de l'educació.

El Voki és una web per crear avatars i on s'els dona vida. Primer de tot cal registrar-se i després crear el teu avatar. Pots escollir com vols que sigui el teu avat, el cap pot ser des d'un animal fins a un polític famós, en alguns d'ells després et deixa escollir la roba, el color d'ulls, la forma de la boca, el color del cabell i de la pell. A més a més pots escollir el fons i el color dels players que és com el marc de la imatge. També pots afegir un text per a què l'avatar el pronuncii, aquest text el pots afegir a través del teclat, amb un micròfon, el telèfon o mòbil o bé pujar un arxiu del teu ordinador. L'últim pas que cal fer és publicar-lo.




A nivell educatiu és molt útil per a enviar missatges als nens, aprendre idiomes, fer ús de les noves tecnologies i per treballar la comunicació i l'expressió. Aquest és el meu avatar, l'he triat perquè està a punt d'arribar el nadal i he trabat que seria el més adequat i el què agradaria més als nens.


El Voki és una eina que acabo de descobrir i personalment crec que és molt útil, tan per alumnes d'infantil com alumnes de primària perquè els crida molt l'atenció. En lloc d'escoltar al professor escolten a un personatge que els sorprèn més i que potser relacionen amb una activitat més lúdica. Ja n'havia sentit a parlar anteriorment però mai ho havia vist. En la meva antiga escola és una eina que han adoptat i cada cop que començen un tema nou obren la pissarra digital i un personatge de la lluna els hi diu quin tema serà i els proporciona informació i activitats sobre aquest tema.

La metàfota tutorial

Treballarem diverses metàfores, avui concretament treballem la metàfora tutorial de "l'ordinador com a tutor" que podrem completar amb el treball d'Història i Antropologia de l'Educació sobre el documental Senyoreta 2.0 ja que, tracta sobre les noves tecnologies a l'aula.

"L'ordinador com a tutor"

Metàfora sobre què es comença a parlar cap als anys 50 com a "màquines d'ensenyar". Aquestes podien instruir l'alumne fins al punt de fer-se càrrec totalment de l'activitat del docent i això genera molta por, por a la desaparició total del mestre per no ser necessari. Van sortir alguns ordinadors en aquell moment però eren poc eficaços per aquest motiu es van posar a investigar i crear programes docents. Hi ha una iniciació del contingut que ve de la mà del docent. 

Hi ha una resposta per part de l'alumne, fa preguntes, dona respostes, solventa problemes i finalment el professor fa una avaluació. Aquesta interacció també es pot fer a través dels ordinadors amb programes dissenyats per aquesta finalitat. L'ordinador inicia, mostrant uns continguts a l'alumne, a continuació l'alumne respon a una serie de preguntes i finalment hi ha també una avaluació predissenyada per l'ordinador i que ja té uns valors per defecte.

En un començament crea un gran desacord, el fet de pensar que les màquines poden substituir les persones. El Jclick és un programa gratuït per a crear activitats amb la metàfora de "l'ordinador com a tutor". Dins aquest programa hi ha activitats fetes de diferents tipus. És molt fàcil de fer servir i és molt pràctic. Trobem jocs com: trencaclosques amb texts o imatges i gifts, sopes de lletres, associacions d'imatges, text i sons, presentació de continguts, dictats, etcètera. En cada joc a la part d'abaix hi figura el nombre d'encerts, intents i el temps. A més a més a la part d'abaix de cada exercici hi van apareixent missatges d'ànim o explicació del que s'ha de fer en cada exercici. Totes les activitats queden enrregistrades i el professor pot valorar-les. Algunes tenen correcció, si donem la resposta o deixem mirar la correcció l'alumne no raona.

Que opines sobre les noves tecnologies a l'aula? La imatge del mestre no es pot substituir, són eines que ens donen suport. Mai el substituiran perquè és l'únic que pot donar un feedback. Si l'alumne té un dubte l'ordinador no li podrà donar cap resposta, això nomès ho pot fer el mestre o professor. 

tot lo desconegut fa una mica de por” Per a la majoria de professors les TIC són una eina totalment nova a l’aula. Alguns d’aquests obten per adaptar-se altres que s’hi veuen obligats però no hi estan d’acord. Adaptar-se és sobreviure, com bé deia Darwin. Aquests que s’hi adapten ho fan perquè creuen que els ordinadors, les PDIs, els IPads, etcètera són eines de treball, no només eines sinó “eines intel·lectuals”. Hi ha però aquells als què no els agraden, molts d’ells s’han de conformar ja que, potser l’escola en la que treballen les han introduït. Mercè Ascales “A mi això de navegar…”. Arnau Plans, un alumne explica que “Els profes no hi entenen, són d’una altre època” “Has mirat que el panell de l’ordinador estigui encès?Has encès el projector?Els altaveus?Has connectat bé el cable?” i un mestre, Juli Sancho diu “quan et diuen Tindrem pisarra digital a la classe?” “Ho has de provar i has de veure que això no mossega i …” i Immaculada “Amb els ordinadors i les noves tecnologies minves bastant…” Els nens estan disposat a ajudar als mestres ja que, veuen que ells tenen més facilitat perquè han nescut ja rodejats d’aquestes tecnologies. Arnau Companys “Clar nosaltres hem nescut amb totes aquestes coses en canvi els professors van començar i potser encara no havien tret ni l’ordinador i...els hi costa més”


Hi ha dos tipus de papers de l’educador en aquest cas, aquells que estan completament a favor amb les noves tecnologies, aquells que no hi estan d’acord i no volen adaptar-se i aquells que no hi estan d’acord però s’han d’adaptar si o si. La majoria, per no dir tots, dels mestres i professors que aparèixen en aquest documental estan completament a favor de les noves tecnologies a l’aula encara que hi ha alguns que encara no les saben fer servir o no els hi saben treure profit com podem veure amb Victoria Nicuesa quan diu “Jo personalment encara no se traduir del tot el profit que es pot treure”. En moltes de les escoles però els mestres i professors reben una formació, com per exemple a l’escola Jacint Verdaguer de Sant Sadroní d’Anoia. En aquestes formacions els mestres i professors ensenyen a tot el claustre allò que han fet i allò que tenen planejat fer, Lídia Delgado “I jo he après a muntar vídeos per poder ensenyar a montar vídeos als meus alumnes…”

Els alumnes saben que als mestres els poden sortit dubtes amb això de les TIC, Àlex Guirao “Fan cursets però…” “Aquest cursets s’hi haurien d’aplicar també una mica” però sempre estan disposats a ajudar-los com podem veure amb la professora Gemma Coll “Sorgeix una dificultat tècnica i espontàniament un s’aixeca..t’ajuda…”

miércoles, 20 de noviembre de 2013

Digues de què parlaràs, parla'n i digues de què has parlat

Aquesta entrada pertany a l'assignatura de COED. Com estem treballant el tema del bon comunicador fixar-se en el discurs és un element indispensable i essencial. Avui particularment treballem l'estructura del discurs.

ESTRUCTURA DEL DISCURS
  • Introducció: en què es presenten el tema els objectius (5-10%)
Exemples de començaments: 
"no sóc un bon orador...no sabia per on començar..." - inseguretat
"prometre brevetat...seré breu...com diu..." - comença ja!
"no se si us interessarà...modestament...." - pseudomodest

"Allò que comença bé ja està mig acabat" proverbi anglès
Les primeres frases són fonamentals per 2 raons:
-En el públic: capta l'atenció i crea l'expectació necessària per mantenir-la
-En l'orador: aporta recursos en un moment que sol generar inseguretat: el principi de qualsevol intervenció

Fórmules introductòries:
-Definició: breu comentari sobre el títol del tema
-Presentació d'objectius: Explicar-los motiva i centra l'atenció dels oients
-Presentació del guió: Molt apropiat per a discursos expositius i per a sessions pràctiques
-Preguntes: Una manera d'anticipar-se
-Lectura mental: Esmentar algunes preconcepcions que hipotèticament té l'auditori
-Documentació: Mostrar alguna notícia o dades recents. Cal escollir-ne de senzilles, fàcils
-Afirmació provocadora: Donar una opinió atrevida, una dada espectacular...
-Anècdota: historieta ben escollida o una anècdota personal, amb certa intriga i que condueixi al tema; breu i relacionada amb el tema
  • Desenvolupament: en què es transmeten les informacions en un cert ordre lògic (80%)
Selecció i ordre de les idees segons l'objectiu del discurs:
-Per a informar: Estructura descriptiva i cronològica
-Per convèncer: Estructura inductiva o SAP: informació de casos concrets per arribar a la idea general que explica tota la informació anterior i que funciona com a conclusió. D'específic a general
  • Conclusió: en què es fa una síntesi final i es tanca el discurs (10%)
Funcions bàsiques:
-Tancar el discurs
-Sintetitzar les idees principals i oferir una visió global del missatge
-Deixar una bona impressió final en les persones que ens han escoltat
-Té un efecte determinat en la fixació de continguts

Fórmules de tancament:
-Repetir la introducció
-Resumir els punts principals
-Invitació a l'acció
-Anunci d'un esdeveniment futur
-Promesa
-Apel·lar als sentiments
  • La llengua del discurs expositiu
-Neutra, precisa i accessible
-No influïda per la prosa escrita o tècnica
-Cal oferir definicions dels termes més especialitzats o abstractes
-Són necessaris: connectors lògics que cohesionin el discurs i marcadors textuals