Identitat i territori

Identitat i Territori és un treball modular, concretament del mòdul 4, Processos i contextos educatius II que inclou l'assignatura COED i GTIC. Aquest treball es realitza en parelles i consta en que les dues persones trobin quelcom que les uneix i profunditzin en aquest tema.

L'Ana Escoda i jo presentem l'Escola Betània-Patmos, la nostra escola, en el treball d'Identitat i Territori a través d'un conte.

Hi havia una vegada, dues noies de mitja estatura i cabell curt que des de que tenien dos anys havien anat a la mateixa escola. Durant 16 anys compartir els mateixos companys, professors, experiències i lliçons. Als 18 anys va arribar el gran moment, havien d’escollir quina carrera volien fer i curiosament van escollir la mateixa, magisteri.

12 de setembre de 2013, van quedar a la porta de la universitat per començar de la mà un nou camí. Totes dues estaven molt nervioses i emocionades alhora. En entrar a la sala d’actes els hi van donar el seu horari del primer semestre, a una el de primària i a l’altre el d’infantil.

Quan va començar la xerrada, estaven neguitoses per veure el seu horari i es van adonar que tenien el mateix. Estaven molt emocionades però desorientades perquè no entenien com era possible que tinguessin el mateix horari.

Una setmana més tard les classes es van iniciar i amb elles un munt de treballs a fer. Elles no se separaven en cap dels treballs i els feien tots juntes.

Un d’aquests treballs era trobar quelcom que les representes, alguna cosa que tinguéssin en comú.

Després de pensar una estona van creure que allò que més les unia era l’escola a la que havien anat des de petites, l’Escola Betània Patmos. Aquesta escola cursava quatre etapes: Infantil, Primària i E.S.O concertat, Batxillerat privat. P2 tenia tres línies, a partir de P3 fins quart d’E.S.O Quatre línies i a Batxillerat tres línies. Aquesta però era la unió de les escoles Betània (nenes) i Patmos (nens), fundades el 1941 i 1959, respectivamente amb el nom de Betània-Patmos (coeducació) al 1975.

Per enfocar aquest treball van decidir basar-se en tres aspectes, per una part coneixent el projecte educatiu que les havia format a elles, després els seus propis records i per últim parlant amb Mestres, fent una visita  a l’escola i observant la metodologia a les aules.

En primer lloc el projecte educatiu es basava en una educació orientada a la formació integral dels seus alumnes de cara a la vida mitjançant l’exigència en el treball, l’educació de la llibertat i l’actuació responsable, potencia la utilització de les TIC com a eina d’aprenentatge, la pràctica de l’esport com a element de formació integral, l'aprenentatge d'almenys dues llengües, la cultura religiosa i l'identitat catalana. Potencia la col·laboració amb les famílies per tal de garantir un model educatiu comú, en especial a través d’una intensa, proactiva i compromesa acció tutorial.

Van creure que la millor manera de recordar totes les seves vivències era ordenant un recull de fotografíes. Després de fer el recull fotografic, els hi van vindre molt records que no tenien, i el més important, es van adonar de lo felices que havien sigut durant la seva escolarització, i sobretot en els períodes d’infantil i primària com be mostra el recull. Tot i això l’ESO i batxillerat, vista amb prespectiva, també va ser una etapa impresionant tot i que la responsabilitat cada cop era més gran i s’anava quedant enrere l’estat idoni de la infantessa. Una altra cosa que els hi va sobtar, es que tot i que mai van anar a la mateixa classe totes dues tenen els mateixos records. Tan la manera de fer, és a dir les activitats proposades fossin celebracions de tradicions catalanes o dinamiques per aprendre a l’aula com la sensació que ha creat en ambdues. Una sensació de satisfacciño, felicitat i fins i tot nostalgia a ‘hora de recordar.

Durant dues tardes van anar a visitar l’escola, van xerrar amb els seus Mestres i van poder entrar a clases d’infantil i observar si encara ensenyaven de la mateixa manera. Una de les Mestres va enfatitzar en que la seva menra d’ensenyar era molt experimental, tots esl temes tractats s’havien de treballar partint de l’experimentació. Els hi va explicar com treballaven el volum, els mes petits en capses imenses i els de P5 les montaven. També els hi va dir que l’escola funcionava amb projectes, de fet en aquells moments estaven trebellant el projecte de Egipte. Hi havia una inmensa pirámide en el mig de l’aula i els nens l’observaven etusiasmats.

Després de la vista, les dues noies es van sentar a les escales de l’escola i van començar a reflexionar sobre allo que tan les unia: L’escola Betània-Patmos. Es van adonar que són de la manera són principalment per la formació que han rebut a l’escola. I que probablement, l’admiració que sentien per les seves Mestres es una de les raons per les quals han triat aquest cami. La visita que va relaitzar, va crear en les dues la mateixa sensació: unes ganes infinites de ser capaçes d’esnenyar de la mateixa manera que les seves Mestres i causar el mateix impacte en els seus futurs alumnes.

PRESENTACIONS IDENTITAT I TERRITORI

Les presentacions començen el dia 21 de novembre. Les primeres en presentar són l'Ester Sóliva i la Joana Roig, allò que les uneix és el riure. Les segones som jo i l'Ana, les terceres, la Clara Hott i la Marta Mèlich, amb l'Humor. I per últim l'Alba Pérez i la Laura Salat que ens envien de viatge a Suïssa.