Competències dels mestres

Una competència és la capacitat de posar en pràctica de manera integrada aquells coneixements adquirits, aptituds i trets de la personalitat que permeten resoldre situacions diverses, inclou també el “saber ser” i el “saber estar”. Impliquen la capacitat d’utilitzar aquests coneixements i habilitats en contextos i situacions diferents. 

La UNESCO marca tres nivells dels coneixements de les TICs als mestres:  les nocions bàsiques de les TICs,  la aprofundització del coneixement i la generació de coneixements. Dins d'aquests nivells diferenciem 5 parts principals: la pedagogia, la practica i formació personal, el pla d'estudis, l'organització i administració de les aules i la utilització de les TIC en les nostres aules i entre membres del claustre. 

Alfabetització digital: aprenentatge/coneixement de tot allò que està vinculat al món de la tecnologia. Acció organitzada, infraestructuralment i metodològica, que pretén incorporar persones, sigui quin sigui el seu punt de partida i la seva condició social o cultural, als corrents de coneixement i activitat desenvolupades entorn de les TIC.

Els mestres han de tenir unes comeptències TIC i en el quadre de l'UNESCO estan representades. (examen segur preguntant un dels nivells). Hi ha tres nivells: nocions bàsiques de les TIC, aprofundiment de coneixements i generació de coneixements i els aplica a 5 àmbits.

La publicitat

Poema de Joan Margarit, poeta, arquitecte i catedràtic nescut el 1938 a Lleida. 

Estic dormint amb tu i sento passar els trens.

Em travessen el front els llums de finestrelles

estripant el vellut blau fosc d'aquesta nit.

L'estona de silenci em deixa un llum vermell,

la nota a un pentagrama de cables i de vies

obscures i lluents. Estic dormint amb tu

i els sento com s'allunyen amb el soroll més trist.

Potser m'he equivocat no pujant en un d'ells.

Potser l'últim encert és -abraçat a tu-

deixar que tots els trens se'n vagin en la nit.

Missatges subliminals, missatge o senyal dissenyada per passar per de baix dels límits normals de percepció. La publicitat els utilitza molt sovint, ja que juguen amb els valors i les emocions de les persones, concretament amb la família. Hem de ser lliures i autònoms en la presa de decisions.

Un exemple d'anunci seria l'anunci de la marca Seat

Taxonomia de Bloom

Des del 1948 un grup d'educadors van assumir la feina de classificar els objectius educatius i van posar el nom de Taxonomia de Bloom o Taxonomia d'objectius de l'educació. Van proposar desenvolupar un sistema de classificació en tres aspectes per saber que és el que l'alumne ha de fer per assolir un coneixement: domini cognitiu, afectiu i psicomotor. Van crear una piràmide que la van acabar al 1956, aquesta piràmide te una estructura jeràrquica que va de lo més simple a lo més complex fins arribar a l'avaluació. De manera que quan els mestres programen han de tenir en compte aquests nivells en les diferents activitats, han d'anar abançant de nivell en nivell fins arribar al nivell més alt.És molt important assolir-ho d'abaix cap adalt.

Nivell afectiu: la manera com la gent reacciona emocionalment, la seva habilitat per sentir el dolor o l'alegria d'un altre ser vivent. Els objectius afectius apunten a la consciència i creixement en actitud, emoció i sentiments. Hi ha cinc nivells en el domini afectiu, és important però tenir en compte que si l'estudiant no és motivat l'interès per aprendre és molt baix:

- Recepció: l'estudiant para esment en forma passiva. Sense aquest nivell no pot haver-hi aprenentatge.

- Resposta: l'estudiant participa activament en el procés d'aprenentatge, no només atén a estímuls, l'estudiant també reacciona d'alguna manera.

- Valoració: l'estudiant assigna un valor a un objecte, fenomen a o informació.

- Organització: els estudiants poden agrupar diferents valors, informacions i idees i acomodar-les dins del seu propi esquema; comparant, relacionant i elaborant el que han après.

- Caracterització: l'estudiant compta amb un valor particular o creença que ara exerceix influència en el seu comportament de manera que es torna una característica.

Nivell psicomotor: manipular físicament una eina o instrument. Canvi desenvolupat en la conducta o habilitats i comprèn els següents nivells: percepció, disposició, mecanisme, resposta complexa, adaptació i creació.

Nivell cognitiu: és l'habilitat per pensar sobre els objectes d'estudi que giren entorn del coneixement i la comprensió de qualsevol tema. Hi ha sis nivells:

- Coneixement: mostra el record de materials prèviament apresos per mitjà de fets evocables, termes, conceptes bàsics i respostes.

- Comprensió: enteniment demostratiu de fets i idees per mitjà de l'organització, la comparació, la traducció, la interpretació, les descripcions.

- Aplicació: resoldre problemes en noves situacions aplicant el coneixement adquirit, fets, tècniques i regles en una manera diferent.

- Anàlisi: examen i discriminació de la informació identificant motius o causes. Fer inferències i trobar evidència per fonamentar generalitzacions.

- Síntesi: compilació d'informació de diferents maneres combinant elements en un patró nou o proposant solucions alternatives.

- Avaluació: presentació i defensa d'opinions jutjant la informació, la validesa d'idees o la qualitat d'una obra en relació amb un conjunt de criteris.

Aquesta piràmide ha patit canvis, al 2000 es fa una revisió i al 2008 una altra molt vinculada en l'àmbit de les TIC  a l'educació. Decideixen fer un canvi en l'ordre dels dos últims nivells: evaluar i crear, i canvien síntesi (crear de nou) per crear. 

Molt important: Veure taules 

El Voki

Avui a l'aula creem el nostre primer avatar a través d'una web anomenada Voki. Després de crear el nostre propi avatar veurem perquè és útil en el camp de l'educació.

El Voki és una web per crear avatars i on s'els dona vida. Primer de tot cal registrar-se i després crear el teu avatar. Pots escollir com vols que sigui el teu avat, el cap pot ser des d'un animal fins a un polític famós, en alguns d'ells després et deixa escollir la roba, el color d'ulls, la forma de la boca, el color del cabell i de la pell. A més a més pots escollir el fons i el color dels players que és com el marc de la imatge. També pots afegir un text per a què l'avatar el pronuncii, aquest text el pots afegir a través del teclat, amb un micròfon, el telèfon o mòbil o bé pujar un arxiu del teu ordinador. L'últim pas que cal fer és publicar-lo.

A nivell educatiu és molt útil per a enviar missatges als nens, aprendre idiomes, fer ús de les noves tecnologies i per treballar la comunicació i l'expressió. Aquest és el meu avatar, l'he triat perquè està a punt d'arribar el nadal i he trabat que seria el més adequat i el què agradaria més als nens.

El Voki és una eina que acabo de descobrir i personalment crec que és molt útil, tan per alumnes d'infantil com alumnes de primària perquè els crida molt l'atenció. En lloc d'escoltar al professor escolten a un personatge que els sorprèn més i que potser relacionen amb una activitat més lúdica. Ja n'havia sentit a parlar anteriorment però mai ho havia vist. En la meva antiga escola és una eina que han adoptat i cada cop que començen un tema nou obren la pissarra digital i un personatge de la lluna els hi diu quin tema serà i els proporciona informació i activitats sobre aquest tema.

La metàfota tutorial

Treballarem diverses metàfores, avui concretament treballem la metàfora tutorial de "l'ordinador com a tutor" que podrem completar amb el treball d'Història i Antropologia de l'Educació sobre el documental Senyoreta 2.0 ja que, tracta sobre les noves tecnologies a l'aula.

"L'ordinador com a tutor"

Metàfora sobre què es comença a parlar cap als anys 50 com a "màquines d'ensenyar". Aquestes podien instruir l'alumne fins al punt de fer-se càrrec totalment de l'activitat del docent i això genera molta por, por a la desaparició total del mestre per no ser necessari. Van sortir alguns ordinadors en aquell moment però eren poc eficaços per aquest motiu es van posar a investigar i crear programes docents. Hi ha una iniciació del contingut que ve de la mà del docent. 

Hi ha una resposta per part de l'alumne, fa preguntes, dona respostes, solventa problemes i finalment el professor fa una avaluació. Aquesta interacció també es pot fer a través dels ordinadors amb programes dissenyats per aquesta finalitat. L'ordinador inicia, mostrant uns continguts a l'alumne, a continuació l'alumne respon a una serie de preguntes i finalment hi ha també una avaluació predissenyada per l'ordinador i que ja té uns valors per defecte.

En un començament crea un gran desacord, el fet de pensar que les màquines poden substituir les persones. El Jclick és un programa gratuït per a crear activitats amb la metàfora de "l'ordinador com a tutor". Dins aquest programa hi ha activitats fetes de diferents tipus. És molt fàcil de fer servir i és molt pràctic. Trobem jocs com: trencaclosques amb texts o imatges i gifts, sopes de lletres, associacions d'imatges, text i sons, presentació de continguts, dictats, etcètera. En cada joc a la part d'abaix hi figura el nombre d'encerts, intents i el temps. A més a més a la part d'abaix de cada exercici hi van apareixent missatges d'ànim o explicació del que s'ha de fer en cada exercici. Totes les activitats queden enrregistrades i el professor pot valorar-les. Algunes tenen correcció, si donem la resposta o deixem mirar la correcció l'alumne no raona.

Que opines sobre les noves tecnologies a l'aula? La imatge del mestre no es pot substituir, són eines que ens donen suport. Mai el substituiran perquè és l'únic que pot donar un feedback. Si l'alumne té un dubte l'ordinador no li podrà donar cap resposta, això nomès ho pot fer el mestre o professor. 

“

tot lo desconegut fa una mica de por” Per a la majoria de professors les TIC són una eina totalment nova a l’aula. Alguns d’aquests obten per adaptar-se altres que s’hi veuen obligats però no hi estan d’acord. Adaptar-se és sobreviure, com bé deia Darwin. Aquests que s’hi adapten ho fan perquè creuen que els ordinadors, les PDIs, els IPads, etcètera són eines de treball, no només eines sinó “eines intel·lectuals”. Hi ha però aquells als què no els agraden, molts d’ells s’han de conformar ja que, potser l’escola en la que treballen les han introduït. Mercè Ascales “A mi això de navegar…”. Arnau Plans, un alumne explica que “Els profes no hi entenen, són d’una altre època” “Has mirat que el panell de l’ordinador estigui encès?Has encès el projector?Els altaveus?Has connectat bé el cable?” i un mestre, Juli Sancho diu “quan et diuen Tindrem pisarra digital a la classe?” “Ho has de provar i has de veure que això no mossega i …” i Immaculada “Amb els ordinadors i les noves tecnologies minves bastant…” Els nens estan disposat a ajudar als mestres ja que, veuen que ells tenen més facilitat perquè han nescut ja rodejats d’aquestes tecnologies. Arnau Companys “Clar nosaltres hem nescut amb totes aquestes coses en canvi els professors van començar i potser encara no havien tret ni l’ordinador i...els hi costa més”

Hi ha dos tipus de papers de l’educador en aquest cas, aquells que estan completament a favor amb les noves tecnologies, aquells que no hi estan d’acord i no volen adaptar-se i aquells que no hi estan d’acord però s’han d’adaptar si o si. La majoria, per no dir tots, dels mestres i professors que aparèixen en aquest documental estan completament a favor de les noves tecnologies a l’aula encara que hi ha alguns que encara no les saben fer servir o no els hi saben treure profit com podem veure amb Victoria Nicuesa quan diu “Jo personalment encara no se traduir del tot el profit que es pot treure”. En moltes de les escoles però els mestres i professors reben una formació, com per exemple a l’escola Jacint Verdaguer de Sant Sadroní d’Anoia. En aquestes formacions els mestres i professors ensenyen a tot el claustre allò que han fet i allò que tenen planejat fer, Lídia Delgado “I jo he après a muntar vídeos per poder ensenyar a montar vídeos als meus alumnes…”

Els alumnes saben que als mestres els poden sortit dubtes amb això de les TIC, Àlex Guirao “Fan cursets però…” “Aquest cursets s’hi haurien d’aplicar també una mica” però sempre estan disposats a ajudar-los com podem veure amb la professora Gemma Coll “Sorgeix una dificultat tècnica i espontàniament un s’aixeca..t’ajuda…”