Competències dels mestres

Una competència és la capacitat de posar en pràctica de manera integrada aquells coneixements adquirits, aptituds i trets de la personalitat que permeten resoldre situacions diverses, inclou també el “saber ser” i el “saber estar”. Impliquen la capacitat d’utilitzar aquests coneixements i habilitats en contextos i situacions diferents. 

La UNESCO marca tres nivells dels coneixements de les TICs als mestres:  les nocions bàsiques de les TICs,  la aprofundització del coneixement i la generació de coneixements. Dins d'aquests nivells diferenciem 5 parts principals: la pedagogia, la practica i formació personal, el pla d'estudis, l'organització i administració de les aules i la utilització de les TIC en les nostres aules i entre membres del claustre. 

Alfabetització digital: aprenentatge/coneixement de tot allò que està vinculat al món de la tecnologia. Acció organitzada, infraestructuralment i metodològica, que pretén incorporar persones, sigui quin sigui el seu punt de partida i la seva condició social o cultural, als corrents de coneixement i activitat desenvolupades entorn de les TIC.

Els mestres han de tenir unes comeptències TIC i en el quadre de l'UNESCO estan representades. (examen segur preguntant un dels nivells). Hi ha tres nivells: nocions bàsiques de les TIC, aprofundiment de coneixements i generació de coneixements i els aplica a 5 àmbits.

La publicitat

Poema de Joan Margarit, poeta, arquitecte i catedràtic nescut el 1938 a Lleida. 

Estic dormint amb tu i sento passar els trens.

Em travessen el front els llums de finestrelles

estripant el vellut blau fosc d'aquesta nit.

L'estona de silenci em deixa un llum vermell,

la nota a un pentagrama de cables i de vies

obscures i lluents. Estic dormint amb tu

i els sento com s'allunyen amb el soroll més trist.

Potser m'he equivocat no pujant en un d'ells.

Potser l'últim encert és -abraçat a tu-

deixar que tots els trens se'n vagin en la nit.

Missatges subliminals, missatge o senyal dissenyada per passar per de baix dels límits normals de percepció. La publicitat els utilitza molt sovint, ja que juguen amb els valors i les emocions de les persones, concretament amb la família. Hem de ser lliures i autònoms en la presa de decisions.

Un exemple d'anunci seria l'anunci de la marca Seat

Taxonomia de Bloom

Des del 1948 un grup d'educadors van assumir la feina de classificar els objectius educatius i van posar el nom de Taxonomia de Bloom o Taxonomia d'objectius de l'educació. Van proposar desenvolupar un sistema de classificació en tres aspectes per saber que és el que l'alumne ha de fer per assolir un coneixement: domini cognitiu, afectiu i psicomotor. Van crear una piràmide que la van acabar al 1956, aquesta piràmide te una estructura jeràrquica que va de lo més simple a lo més complex fins arribar a l'avaluació. De manera que quan els mestres programen han de tenir en compte aquests nivells en les diferents activitats, han d'anar abançant de nivell en nivell fins arribar al nivell més alt.És molt important assolir-ho d'abaix cap adalt.

Nivell afectiu: la manera com la gent reacciona emocionalment, la seva habilitat per sentir el dolor o l'alegria d'un altre ser vivent. Els objectius afectius apunten a la consciència i creixement en actitud, emoció i sentiments. Hi ha cinc nivells en el domini afectiu, és important però tenir en compte que si l'estudiant no és motivat l'interès per aprendre és molt baix:

- Recepció: l'estudiant para esment en forma passiva. Sense aquest nivell no pot haver-hi aprenentatge.

- Resposta: l'estudiant participa activament en el procés d'aprenentatge, no només atén a estímuls, l'estudiant també reacciona d'alguna manera.

- Valoració: l'estudiant assigna un valor a un objecte, fenomen a o informació.

- Organització: els estudiants poden agrupar diferents valors, informacions i idees i acomodar-les dins del seu propi esquema; comparant, relacionant i elaborant el que han après.

- Caracterització: l'estudiant compta amb un valor particular o creença que ara exerceix influència en el seu comportament de manera que es torna una característica.

Nivell psicomotor: manipular físicament una eina o instrument. Canvi desenvolupat en la conducta o habilitats i comprèn els següents nivells: percepció, disposició, mecanisme, resposta complexa, adaptació i creació.

Nivell cognitiu: és l'habilitat per pensar sobre els objectes d'estudi que giren entorn del coneixement i la comprensió de qualsevol tema. Hi ha sis nivells:

- Coneixement: mostra el record de materials prèviament apresos per mitjà de fets evocables, termes, conceptes bàsics i respostes.

- Comprensió: enteniment demostratiu de fets i idees per mitjà de l'organització, la comparació, la traducció, la interpretació, les descripcions.

- Aplicació: resoldre problemes en noves situacions aplicant el coneixement adquirit, fets, tècniques i regles en una manera diferent.

- Anàlisi: examen i discriminació de la informació identificant motius o causes. Fer inferències i trobar evidència per fonamentar generalitzacions.

- Síntesi: compilació d'informació de diferents maneres combinant elements en un patró nou o proposant solucions alternatives.

- Avaluació: presentació i defensa d'opinions jutjant la informació, la validesa d'idees o la qualitat d'una obra en relació amb un conjunt de criteris.

Aquesta piràmide ha patit canvis, al 2000 es fa una revisió i al 2008 una altra molt vinculada en l'àmbit de les TIC  a l'educació. Decideixen fer un canvi en l'ordre dels dos últims nivells: evaluar i crear, i canvien síntesi (crear de nou) per crear. 

Molt important: Veure taules 

El Voki

Avui a l'aula creem el nostre primer avatar a través d'una web anomenada Voki. Després de crear el nostre propi avatar veurem perquè és útil en el camp de l'educació.

El Voki és una web per crear avatars i on s'els dona vida. Primer de tot cal registrar-se i després crear el teu avatar. Pots escollir com vols que sigui el teu avat, el cap pot ser des d'un animal fins a un polític famós, en alguns d'ells després et deixa escollir la roba, el color d'ulls, la forma de la boca, el color del cabell i de la pell. A més a més pots escollir el fons i el color dels players que és com el marc de la imatge. També pots afegir un text per a què l'avatar el pronuncii, aquest text el pots afegir a través del teclat, amb un micròfon, el telèfon o mòbil o bé pujar un arxiu del teu ordinador. L'últim pas que cal fer és publicar-lo.

A nivell educatiu és molt útil per a enviar missatges als nens, aprendre idiomes, fer ús de les noves tecnologies i per treballar la comunicació i l'expressió. Aquest és el meu avatar, l'he triat perquè està a punt d'arribar el nadal i he trabat que seria el més adequat i el què agradaria més als nens.

El Voki és una eina que acabo de descobrir i personalment crec que és molt útil, tan per alumnes d'infantil com alumnes de primària perquè els crida molt l'atenció. En lloc d'escoltar al professor escolten a un personatge que els sorprèn més i que potser relacionen amb una activitat més lúdica. Ja n'havia sentit a parlar anteriorment però mai ho havia vist. En la meva antiga escola és una eina que han adoptat i cada cop que començen un tema nou obren la pissarra digital i un personatge de la lluna els hi diu quin tema serà i els proporciona informació i activitats sobre aquest tema.

La metàfota tutorial

Treballarem diverses metàfores, avui concretament treballem la metàfora tutorial de "l'ordinador com a tutor" que podrem completar amb el treball d'Història i Antropologia de l'Educació sobre el documental Senyoreta 2.0 ja que, tracta sobre les noves tecnologies a l'aula.

"L'ordinador com a tutor"

Metàfora sobre què es comença a parlar cap als anys 50 com a "màquines d'ensenyar". Aquestes podien instruir l'alumne fins al punt de fer-se càrrec totalment de l'activitat del docent i això genera molta por, por a la desaparició total del mestre per no ser necessari. Van sortir alguns ordinadors en aquell moment però eren poc eficaços per aquest motiu es van posar a investigar i crear programes docents. Hi ha una iniciació del contingut que ve de la mà del docent. 

Hi ha una resposta per part de l'alumne, fa preguntes, dona respostes, solventa problemes i finalment el professor fa una avaluació. Aquesta interacció també es pot fer a través dels ordinadors amb programes dissenyats per aquesta finalitat. L'ordinador inicia, mostrant uns continguts a l'alumne, a continuació l'alumne respon a una serie de preguntes i finalment hi ha també una avaluació predissenyada per l'ordinador i que ja té uns valors per defecte.

En un començament crea un gran desacord, el fet de pensar que les màquines poden substituir les persones. El Jclick és un programa gratuït per a crear activitats amb la metàfora de "l'ordinador com a tutor". Dins aquest programa hi ha activitats fetes de diferents tipus. És molt fàcil de fer servir i és molt pràctic. Trobem jocs com: trencaclosques amb texts o imatges i gifts, sopes de lletres, associacions d'imatges, text i sons, presentació de continguts, dictats, etcètera. En cada joc a la part d'abaix hi figura el nombre d'encerts, intents i el temps. A més a més a la part d'abaix de cada exercici hi van apareixent missatges d'ànim o explicació del que s'ha de fer en cada exercici. Totes les activitats queden enrregistrades i el professor pot valorar-les. Algunes tenen correcció, si donem la resposta o deixem mirar la correcció l'alumne no raona.

Que opines sobre les noves tecnologies a l'aula? La imatge del mestre no es pot substituir, són eines que ens donen suport. Mai el substituiran perquè és l'únic que pot donar un feedback. Si l'alumne té un dubte l'ordinador no li podrà donar cap resposta, això nomès ho pot fer el mestre o professor. 

“

tot lo desconegut fa una mica de por” Per a la majoria de professors les TIC són una eina totalment nova a l’aula. Alguns d’aquests obten per adaptar-se altres que s’hi veuen obligats però no hi estan d’acord. Adaptar-se és sobreviure, com bé deia Darwin. Aquests que s’hi adapten ho fan perquè creuen que els ordinadors, les PDIs, els IPads, etcètera són eines de treball, no només eines sinó “eines intel·lectuals”. Hi ha però aquells als què no els agraden, molts d’ells s’han de conformar ja que, potser l’escola en la que treballen les han introduït. Mercè Ascales “A mi això de navegar…”. Arnau Plans, un alumne explica que “Els profes no hi entenen, són d’una altre època” “Has mirat que el panell de l’ordinador estigui encès?Has encès el projector?Els altaveus?Has connectat bé el cable?” i un mestre, Juli Sancho diu “quan et diuen Tindrem pisarra digital a la classe?” “Ho has de provar i has de veure que això no mossega i …” i Immaculada “Amb els ordinadors i les noves tecnologies minves bastant…” Els nens estan disposat a ajudar als mestres ja que, veuen que ells tenen més facilitat perquè han nescut ja rodejats d’aquestes tecnologies. Arnau Companys “Clar nosaltres hem nescut amb totes aquestes coses en canvi els professors van començar i potser encara no havien tret ni l’ordinador i...els hi costa més”

Hi ha dos tipus de papers de l’educador en aquest cas, aquells que estan completament a favor amb les noves tecnologies, aquells que no hi estan d’acord i no volen adaptar-se i aquells que no hi estan d’acord però s’han d’adaptar si o si. La majoria, per no dir tots, dels mestres i professors que aparèixen en aquest documental estan completament a favor de les noves tecnologies a l’aula encara que hi ha alguns que encara no les saben fer servir o no els hi saben treure profit com podem veure amb Victoria Nicuesa quan diu “Jo personalment encara no se traduir del tot el profit que es pot treure”. En moltes de les escoles però els mestres i professors reben una formació, com per exemple a l’escola Jacint Verdaguer de Sant Sadroní d’Anoia. En aquestes formacions els mestres i professors ensenyen a tot el claustre allò que han fet i allò que tenen planejat fer, Lídia Delgado “I jo he après a muntar vídeos per poder ensenyar a montar vídeos als meus alumnes…”

Els alumnes saben que als mestres els poden sortit dubtes amb això de les TIC, Àlex Guirao “Fan cursets però…” “Aquest cursets s’hi haurien d’aplicar també una mica” però sempre estan disposats a ajudar-los com podem veure amb la professora Gemma Coll “Sorgeix una dificultat tècnica i espontàniament un s’aixeca..t’ajuda…”

Digues de què parlaràs, parla'n i digues de què has parlat

Aquesta entrada pertany a l'assignatura de COED. Com estem treballant el tema del bon comunicador fixar-se en el discurs és un element indispensable i essencial. Avui particularment treballem l'estructura del discurs.

ESTRUCTURA DEL DISCURS

• Introducció: en què es presenten el tema els objectius (5-10%)

Exemples de començaments: 

"no sóc un bon orador...no sabia per on començar..." - inseguretat

"prometre brevetat...seré breu...com diu..." - comença ja!

"no se si us interessarà...modestament...." - pseudomodest

"Allò que comença bé ja està mig acabat" proverbi anglès

Les primeres frases són fonamentals per 2 raons:

-En el públic: capta l'atenció i crea l'expectació necessària per mantenir-la

-En l'orador: aporta recursos en un moment que sol generar inseguretat: el principi de qualsevol intervenció

Fórmules introductòries:

-Definició: breu comentari sobre el títol del tema

-Presentació d'objectius: Explicar-los motiva i centra l'atenció dels oients

-Presentació del guió: Molt apropiat per a discursos expositius i per a sessions pràctiques

-Preguntes: Una manera d'anticipar-se

-Lectura mental: Esmentar algunes preconcepcions que hipotèticament té l'auditori

-Documentació: Mostrar alguna notícia o dades recents. Cal escollir-ne de senzilles, fàcils

-Afirmació provocadora: Donar una opinió atrevida, una dada espectacular...

-Anècdota: historieta ben escollida o una anècdota personal, amb certa intriga i que condueixi al tema; breu i relacionada amb el tema

• Desenvolupament: en què es transmeten les informacions en un cert ordre lògic (80%)

Selecció i ordre de les idees segons l'objectiu del discurs:

-Per a informar: Estructura descriptiva i cronològica

-Per convèncer: Estructura inductiva o SAP: informació de casos concrets per arribar a la idea general que explica tota la informació anterior i que funciona com a conclusió. D'específic a general

• Conclusió: en què es fa una síntesi final i es tanca el discurs (10%)

Funcions bàsiques:

-Tancar el discurs

-Sintetitzar les idees principals i oferir una visió global del missatge

-Deixar una bona impressió final en les persones que ens han escoltat

-Té un efecte determinat en la fixació de continguts

Fórmules de tancament:

-Repetir la introducció

-Resumir els punts principals

-Invitació a l'acció

-Anunci d'un esdeveniment futur

-Promesa

-Apel·lar als sentiments

• La llengua del discurs expositiu

-Neutra, precisa i accessible

-No influïda per la prosa escrita o tècnica

-Cal oferir definicions dels termes més especialitzats o abstractes

-Són necessaris: connectors lògics que cohesionin el discurs i marcadors textuals

Identitat i territori

Identitat i Territori és un treball modular, concretament del mòdul 4, Processos i contextos educatius II que inclou l'assignatura COED i GTIC. Aquest treball es realitza en parelles i consta en que les dues persones trobin quelcom que les uneix i profunditzin en aquest tema.

L'Ana Escoda i jo presentem l'Escola Betània-Patmos, la nostra escola, en el treball d'Identitat i Territori a través d'un conte.

Hi havia una vegada, dues noies de mitja estatura i cabell curt que des de que tenien dos anys havien anat a la mateixa escola. Durant 16 anys compartir els mateixos companys, professors, experiències i lliçons. Als 18 anys va arribar el gran moment, havien d’escollir quina carrera volien fer i curiosament van escollir la mateixa, magisteri.

12 de setembre de 2013, van quedar a la porta de la universitat per començar de la mà un nou camí. Totes dues estaven molt nervioses i emocionades alhora. En entrar a la sala d’actes els hi van donar el seu horari del primer semestre, a una el de primària i a l’altre el d’infantil.

Quan va començar la xerrada, estaven neguitoses per veure el seu horari i es van adonar que tenien el mateix. Estaven molt emocionades però desorientades perquè no entenien com era possible que tinguessin el mateix horari.

Una setmana més tard les classes es van iniciar i amb elles un munt de treballs a fer. Elles no se separaven en cap dels treballs i els feien tots juntes.

Un d’aquests treballs era trobar quelcom que les representes, alguna cosa que tinguéssin en comú.

Després de pensar una estona van creure que allò que més les unia era l’escola a la que havien anat des de petites, l’Escola Betània Patmos. Aquesta escola cursava quatre etapes: Infantil, Primària i E.S.O concertat, Batxillerat privat. P2 tenia tres línies, a partir de P3 fins quart d’E.S.O Quatre línies i a Batxillerat tres línies. Aquesta però era la unió de les escoles Betània (nenes) i Patmos (nens), fundades el 1941 i 1959, respectivamente amb el nom de Betània-Patmos (coeducació) al 1975.

Per enfocar aquest treball van decidir basar-se en tres aspectes, per una part coneixent el projecte educatiu que les havia format a elles, després els seus propis records i per últim parlant amb Mestres, fent una visita  a l’escola i observant la metodologia a les aules.

En primer lloc el projecte educatiu es basava en una educació orientada a la formació integral dels seus alumnes de cara a la vida mitjançant l’exigència en el treball, l’educació de la llibertat i l’actuació responsable, potencia la utilització de les TIC com a eina d’aprenentatge, la pràctica de l’esport com a element de formació integral, l'aprenentatge d'almenys dues llengües, la cultura religiosa i l'identitat catalana. Potencia la col·laboració amb les famílies per tal de garantir un model educatiu comú, en especial a través d’una intensa, proactiva i compromesa acció tutorial.

Van creure que la millor manera de recordar totes les seves vivències era ordenant un recull de fotografíes. Després de fer el recull fotografic, els hi van vindre molt records que no tenien, i el més important, es van adonar de lo felices que havien sigut durant la seva escolarització, i sobretot en els períodes d’infantil i primària com be mostra el recull. Tot i això l’ESO i batxillerat, vista amb prespectiva, també va ser una etapa impresionant tot i que la responsabilitat cada cop era més gran i s’anava quedant enrere l’estat idoni de la infantessa. Una altra cosa que els hi va sobtar, es que tot i que mai van anar a la mateixa classe totes dues tenen els mateixos records. Tan la manera de fer, és a dir les activitats proposades fossin celebracions de tradicions catalanes o dinamiques per aprendre a l’aula com la sensació que ha creat en ambdues. Una sensació de satisfacciño, felicitat i fins i tot nostalgia a ‘hora de recordar.

Durant dues tardes van anar a visitar l’escola, van xerrar amb els seus Mestres i van poder entrar a clases d’infantil i observar si encara ensenyaven de la mateixa manera. Una de les Mestres va enfatitzar en que la seva menra d’ensenyar era molt experimental, tots esl temes tractats s’havien de treballar partint de l’experimentació. Els hi va explicar com treballaven el volum, els mes petits en capses imenses i els de P5 les montaven. També els hi va dir que l’escola funcionava amb projectes, de fet en aquells moments estaven trebellant el projecte de Egipte. Hi havia una inmensa pirámide en el mig de l’aula i els nens l’observaven etusiasmats.

Després de la vista, les dues noies es van sentar a les escales de l’escola i van començar a reflexionar sobre allo que tan les unia: L’escola Betània-Patmos. Es van adonar que són de la manera són principalment per la formació que han rebut a l’escola. I que probablement, l’admiració que sentien per les seves Mestres es una de les raons per les quals han triat aquest cami. La visita que va relaitzar, va crear en les dues la mateixa sensació: unes ganes infinites de ser capaçes d’esnenyar de la mateixa manera que les seves Mestres i causar el mateix impacte en els seus futurs alumnes.

PRESENTACIONS IDENTITAT I TERRITORI

Les presentacions començen el dia 21 de novembre. Les primeres en presentar són l'Ester Sóliva i la Joana Roig, allò que les uneix és el riure. Les segones som jo i l'Ana, les terceres, la Clara Hott i la Marta Mèlich, amb l'Humor. I per últim l'Alba Pérez i la Laura Salat que ens envien de viatge a Suïssa.

Scoop.it!

Una de les feines del mestre és estar sempre al dia de les novetats, això inclou també estar al dia de les novetats tecnològiques. Avui en descorbim una nova a GITIC, un programa anomenat Scoopit!

Per començar, una petita curiositat, en llengua angles "scoop" vol dir primicia. Scoopit! és una eina que et permet fer un registre d'informació, que trobem per la red  ens sembli útil o interessant, i compartir-lo, de forma visualment atractiva, amb altres persones a Internet. A més té un cercador que envia notícies o pàgines que van relacionades amb els temes que t'interessen.

Aquest programa es basa en "content curation" que en anglès significa curació de contingut, aplicat al món de l'Internet i els medis socials, consisteix en un procès de filtrat i agrupació d'informació sobre un tema. En la següent imatge es pot veure clarament aquest procès de "content curation":

Cada publicació que l'usuari fa es publica com un "post". Cada usuari por seguir i ser seguit per altres usuaris. Si s'estableix un lligam amb Facebook o Twitter, Scoopit! anirà avisant cada cop que una de les persones agregades en aquests altres serveis, s'uneixin a Scoopit!. Aquesta eina té una versió gratuïta per tots els usuaris.

A continuació una sèrie d'imatges del programa:

Aquí us deixo un tutorial:

Scoop.it! és una eina de la què mai havia sentit parlar abans. La veritat és que trobo que pot fer molt de servei, ja que només s'actualitza aquella informació que tu has escollit per rebre, no t'omplen de contingut que no t'interessa. El fet de que estigui en llengua anglesa també és un punt possitiu perquè no hem d'oblidar que és la llengua que es parla arreu del món i probablement quan sortim al món laboral moltes escoles tinguin l'anglès com a llengua oficial i per això els mestres haurem de saber parlar-lo amb total facilitat.

Maria Mercè Marçal i Serra

Continuem iniciant les classes de COED amb la recitació d'una poesia, avui amb el poema de Maria Mercè Marçal i Serra, poeta, catedràtica, narradora i traductora (1952-1998)

A l'atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona,

de classe baixa i nació oprimida.

I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel.

Arturo Pérez Reverte

Com treballar la informació

Fase 1: Informació - recollir, cercar, seguir, ordenar, anotar, etc. - Al llarg del temps utilitzem diferents eines en un mateix giny digital
Fase 2: Cal convertir-la en aprenentatge - analitzar, expressar, comunicar, valorar, etc.

A partir d'aquesta informació arribarem al coneixement

Artefacte de seguiment, exemple Victor Lamela

LA COMPOSICIÓ DEL TEXT: PLANIFICACIÓ, COMPOSICIÓ I REVISIÓ

L’escriptura és un procés mental i no lineal, ja que no es passa per diferents etapes de manera lineal i ordenada fins arribar a la redacció final d’un escrit. El model teòric de Lina Flower i John R. Hayes del 1981 indica un procés lligat, interrelacionat i connectat, per això és complex.

El procés té tres parts:

1. Planificació, reflexió i establiment dels objectius i dur a terme una estratègia per recollir, seleccionar i ordenar la informació que volem transmetre.

- Anàlisi de la situació comunicativa: a qui? què? per què? com?

- Recollida de la informació: pluja d’idees, documentació, resposta a les 6W i prendre apunts.

- Selecció i ordenació de la informació: selecció d’idees, ordenació d’idees, tècniques d’agrupació i  tècniques d’ordenació

2. Redacció: transformar els plans i les idees en llenguatge escrit amb esborranys, ja que hi ha una constant interacció entre llenguatge i pensament. Un text coherent, estructurat d’una manera determinada i amb uns trets estilístics concrets.

Estructura del text:

- El paràgraf:

- com unitat temàtica

- distribució de les idees en paràgrafs: 1 paràgraf = 1 idea, 1 paràgraf = +1 idea, +1 paràgraf = 1 idea

- tipus de paràgraf: introductoris, expositius i conclusius.

- Els connectors:

- tipus: conjuncions i locucions conjuntives, preposicions i locucions prepostivies,

adverbis i locucions adverbials, altres paraules o expressions.

- funcions: senyalitzar, organitzar, relacionar

- La puntuació: la coma, el punt i coma, el punt, els dos punts, els punts suspensius, els signes

d’entonació, el parèntesis, els guions i les cometes.

- L’estil: adequació, claredat, precisió, concisió, variació, etc.

3. Revisió per veure si el text compleix amb les normes de:

- Revisió de continguts: cohesió, coherència i adequació

- Revisió gramatical i de convencions: correcció i variació.

Moltes vegades es compara l'escriptura amb la cuina. Situació de comunicació: un sopar. Cal tenir en compte moltes coses: què fer per sopar? qui vindrà? quins gustos tenen? etcètera. Com més preguntes i més respostes es tingui, més anirem afinant el menú. La memòria a curt termini és la recepta en concret que aniràs a buscar, allò que et falta per completar-ho, els subprocèssos. Per altra banda, la memòria a llarg termini és tot el coneixement general que es pugui tenir del tema i de l'audiència, des del què vol dir un sopar fins al què vol dir ser vegetarià.

Twitter

El Twitter és una eina que molts de nosaltres ja utilitzem diariament, avui a Gestió de l'Informació i Tecnologies tractem aquest programa. Ens serà molt útil per a un treball que hem ed fer a l'assignatura en el què hem de seguir a un personatge. El nostre grup hem escollit seguir a Arturo Pérez Reverte, personatge molt actiu al Twitter i a altres xarxes socials.

El Twitter és un servei de microblogging que permet els seus usuaris enviar i llegir missatges de text limitats d'una longitud màxima de 140 caràcters, en la qual perdem una mica la nostre identitat real perquè tenim una barrera davant, la pantalla que ens facilita dir coses que no diriem cara a cara. Tot i això cal respectar als altres, abans de publicar res cal consultar i demanar permís. El meu nom d'usuari de twitter és @ninetyninestolen

No es comparteixen missatges sinó que es fa RT (retwit) o es dona resposta. És una nova manera de comunicar-se. El Retweet és una re-publicació d'algun altre Tweet. La funció Retweet de Twitter t'ajuda a compartir i altres ràpidament que Twitter amb tots els seus seguidors. A vegades la gent escriu RT en el començament d'un Tweet per indicar que es tornen a publicar contingut d'una altra persona. Això no és un mandat oficial de Twitter o característica, però vol dir que ells estan citant a un altre usuari de Twitter. 

Amb el Twitter es van popularitzar els hashtags. El símbol #, anomenat un hashtag, s'utilitza per marcar paraules clau o temes en un Tweet. Va ser creat orgànicament per usuaris de correu electrònic com una forma de categoritzar els missatges. La gent fa servir el símbol hashtag # abans d'una paraula clau o frase (sense espais) corresponent al seu piulada al categoritzar els tweets i els ajuden a mostrar amb més facilitat a Twitter Search. En fer clic en una paraula hashtagged en qualsevol missatge que mostra tots els tweets marcats amb aquesta paraula clau. Hashtags poden ocórrer en qualsevol part del piu - al principi, al mig o al final. Hashtagged paraules que esdevenen molt populars són sovint temes de moda. 
Cada tuit de l'assignatura el farem amb el hashtag #gitic13

Un twit:

Twitter és una eina molt útil per a comunicar-se i rebre informació. A diferència del que podria ser Facebook o Tuenti, el Twitter et permet seguir a gent tot i que no la coneguis. En canvi, a les altres dues l'altre persona t'ha d'acceptar. Hi ha una opció a Twitter que també et permet tenir una compte privada però la majoria de les comptes són públiques. Amb aquesta eina moltes vegades s'inicien debats o converses sobre un tema, això pot acabar bé o pot acabar malament, sempre hi haurà aquella persona que estarà d'acord amb el que publiques i aquella que no ho estarà.

Funcionament del PWP

Avui a l'aula obrim l'aplicació Power Point i parlem sobre com és un bon i un mal Power Point. És una eina que ja portem, segurament tots, molt de temps utilitzan però mai està de més donar-hi un cop d'ull una mica més crític. 

Microsoft PowerPoint és un programa de presentació, un dels més estessos actualment, desenvolupat per l'empresa Microsoft per a sistemes operatius Microsoft Windows i Mac OS, àmpliament usat en diferents camps com l'ensenyament, negocis, etc. Està integrat dins el paquet Microsoft Office que aprofita els avantatges que li oferixen els altres components de l'equip per a obtenir un resultat millor. Va ser concebut per la societat Forethought i llançat al mercat a l'abril de 1987, per Macintosh d'Apple. S'executava en blanc i negre, administrant pàgines que barrejaven textos i gràfics per a una utilització en retroprojector. Una nova versió en colors va arribar un any més tard, després de la sortida comercial del primer Macintosh a colors. Microsoft va comprar a Forethought i els seus programes de PowerPoint a la fi de juliol de 1987 i va difondre en 1990 la primera versió Windows 3.0. Des de 1990, PowerPoint pertany a la suite ofimàtica de Microsoft Office. Les versions posteriors van aparèixer més tard en el transcurs de les difusions de noves versions de la suite ofimàtica de Microsoft Office, per arribar a la versió actual.

És un programa dissenyat per fer presentacions amb text esquematitzat, així com presentacions en diapositives, animacions de text i imatges predissenyades o importades des d'imatges de l'ordinador. Se li poden aplicar diferents dissenys de font, plantilla i animació. Dona molt de joc ja que, si s'apren a utilitzar, i s'apren a utilitzar molt ràpidament i fàcilment, se li pot treure molt de profit. És un soport que pot estar present en moltes situacions, des de reunions de feina fins a classes a l'escola.

Com bé va dir Albert Einstein "Si no pots dibuixar-ho és que no ho entens". El que és concret impacta i convenç al públic més que allò que és abstracte. Per aquest motiu els mitjans audivisuals són útils per destacar paraules o conceptes i per a un tipus concret d'informació, com la estadística o esquemes, però no s'ha d'abusar perquè només són un soport, és la persona qui ha de convèncer.

En la imatge superior es veu una presentació de Power Point per començar amb una plantilla ja predissenyada. 

Personalment crec que el Power Point és una eina molt útil per a fer presentacions ja que, és un gran suport i a l'hora molt fàcil d'utilitzar. Fa poc però vaig descobrir l'eina Prezi. En un començament em va semblar millor perquè era una cosa que mai havia vist, ho veia molt innovador. Ara però ho comparo amb el Power Point i la veritat és que encara no se quina eina és millor. Si que és cert que el Prezi dóna més joc, i potser crida més l'atenció però el Power Point és més serio. Això però també depén molt de com es fagi la presentació i la finalitat que aquesta tingui.

Fa molts anys que utilitzo el Power Point, potser des de Primària per això crec que tractar aquest programa a la universitat no és del tot necessari. Si que és cert que en un començament les presentacions que feia no tenien res a veure amb les presentacions que faig avui en dia, i tot és gràcies a un professor que vaig tenir a l'escola que li donava molta importancia. Amb ell les meves presentacions van passar a ser disapositives amb lletres flotant i imatges donant voltes a presentacions amb un disseny adequat per a cada situació.

Aquí us deixo amb el meu PWP: