Etiquetas

sábado, 19 de octubre de 2013

Descripció de l'Ana Escoda

Qui és l’Ana Escoda?

Fa 18 anys que vaig a la mateixa escola que l'Ana Escoda, al Betània Patmos, fa 18 anys que tenim els mateixos companys i fa 18 anys que compartim moltes experiències. Fa al voltant de dos anys, a quart de l’ESO, el meu grup d’amigues i el seu es van ajuntar i a partir d’aquell moment vaig començar a tenir més contacte amb ella perquè fins llavors n’havia tingut ben poc.

A l’escola, tant al parvulari com a secundària, cada classe era un món. A secundària hi havia quatre classes: A, B, C i D, ella anava al B i jo al C. L’A i el B estaven aliats a l’igual que el C i el D, i entre una aliança i l’altra no hi havia mai contacte, eren rivals, deu ser per això que fins a l’ESO no vaig sapiguer qui era l’Ana. És tota una casualitat que ara estudiem la mateixa carrera i just anem a la mateixa classe. Fa una setmana, però, que m'he adonat que realment no la conec. La vaig escollir a ella per a fer la descripció tant escrita, oral com digital perquè creia que era la persona de la classe que coneixia més, però no ha resultat així i m'està costant molt descriure-la.

A primera vista crida molt l'atenció el seu cabell curt i la manera com se’l recull, un petit monyo com el d'un samurai, i la seva obsessió pels Sebagos, fixeu-vos en els seus peus i les sabates que porta. Crec que no conec cap persona que s’ompli més l’entrepà de Nutella , ella l’ompla fins al punt en que la xocolata regalimeja pels costats encara que ella segueix dient que hi ha poca. Segur que un del primers comentaris que vau sentir de l’Ana va ser graciós i us va treure un somriure, recordo que quan vaig començar a anar amb ella no em parava de fer riure i no ho ha parat de fer encara.

Li encanta estar amb les seves amigues i passar-ho bé, sempre és la primera en posar-se a ballar o pujar a l’escenari del karaoke. Quan comença a parlar ja no calla, s'hi pot estar hores, tant davant els adults com els joves, no té cap vergonya. I amb els nens és una autentica “premestre”, li encanten i els nens s’enamoren ràpidamente d’ella. Tot i això a l’hora de treballar és molt responsable i organitzada, sap quin és el moment per a cada cosa. Es preocupa pels altres i està sempre disposada a ajudar. És una persona molt alegre i riallera, després de tots aquests anys encara no l’he vist trista cap dia, i segur que n’ha tingut de dies dolents, com tothom.

És una molt bona amiga i espero no perdre-la mai.




No hay comentarios:

Publicar un comentario