L’ infant
és fet de cent.
L’ infant té
cent llengües
cent mans
cent pensaments
cent maneres de pensar
de jugar i de parlar
cent, sempre cent
maneres d’ escoltar
de sorprendre, d’ estimar
cent alegries
per cantar i comprendre
cent maneres
de descobrir
cent maneres
d’ inventar
cent maneres
de somiar.
L’ infant té
cent llengües
( i encara cent, i cent, i cent)
però li'n roben noranta -nou.
L’ escola i la cultura
li separen el cap del cos.
Li diuen:
de pensar sense mans
de fer sense cap
d’ escoltar i de no parlar
de comprendre sense joia
d’ estimar i sorprendre’s
només per Pasqua i per Nadal.
Li diuen:
de descobrir el món que ja éxisteix
i de cent
li'n roben noranta - nou.
Li diuen
que el joc i la feina,
la realitat i la fantasia,
la ciència i la imaginació,
el cel i la terra,
la raó i els somnis,
són coses
que no van plegades.
Li diuen en definitiva
que el cent no éxisteix.
L’ infant diu:
Però el cent existeix.
Aquest poema, Els 100 llenguatges dels infants, pertany a l'autor Loris Malaguzzi (1920-1994) mestre i pedagog que va dedicar la seva vida a la construcció d'una experiència de qualitat educativa en la qual s'escolta, es respecta i es considera el potencial del nen i es reconeixen els seus drets. Va treballar en escoles d'educació infantil amb nens de 0 a 6 anys. He triat aquest poema com a segona entrada del meu blog perquè va ser el poema que va iniciar els meus estudis com a mestra, ens el van recitar en una de les primeres classes, i em va agradar molt perquè ens parla sobre la repressió dels nens a causa de la societat actual. A l'hora aquest poema dóna nom al meu blog "Ninetynine stolen", en català es tradueix com a "els 99 robats", com el poema diu "l'infant és fet de cent...i de cent li'n roben 99".
No hay comentarios:
Publicar un comentario